Vés al contingut

Només fa un any, el President de la Generalitat governava Catalunya amb el suport implícit del PP. Tot i que va ser investit com a President de la Generalitat gràcies al PSC, amb l’oposició del PP i ERC, Convergència i Unió escolliria prioritàriament el PP per aprovar pressupostos i altres iniciatives legals de gran relleu, cas, per exemple, de la reforma de les lleis audiovisuals.

Ara fa un any, alguna cosa important –que desconec– va succeir a Palau. El president Mas i la coalició de CiU, acorralat per les retallades de pressupostos i el menyspreu sistemàtic del govern de Madrid, va prendre la decisió de fer un gir de radicalitat nacionalista –o sobiranista– que es concretà en donar suport, des de tot el poder convergent –fins i tot, i de manera molt especial, el poder mediàtic i local– a la iniciativa empresa principalment per ERC, a través de l'Assemblea Nacional Catalana, de la gran manifestació del passat 11 de setembre.

Des d’aquella manifestació, els esdeveniments s’han succeït de manera vertiginosa. Eleccions el passat mes de novembre, davallada de CiU i del PSC, creixement d’ERC i Ciutadans, aparició de la CUP. Mas, novament, President. Aquesta vegada, amb ERC donant-li suport i marcant el camí del govern de la Generalitat. L’aliança de CiU amb ERC ha permès marcar una agenda política a Catalunya, on la qüestió nacional –dret a decidir, independència– s’ha convertit en l’eix essencial del país. Del Pacte Fiscal, a la independència. De la moderació dels darrers trenta-cinc anys de CiU, a una radicalitat fins ara desconeguda. El PSC fent aigües per tot arreu, incapaç de canviar el nou eix imposat, eix que l’esquinça i el divideix. ERC, amb un líder honest i proper, augmenta notablement la seva capacitat de convocatòria gràcies a la caiguda de CiU. Iniciativa continua amb el seu relat dels darrers anys, preocupat per la Teresa Forcades i l’Arcadi Oliveres i el seu “procés constituent”. Ciutadans, a l’expectativa, fregant-se les mans i preparats per l’assalt de les barriades del cinturó de Barcelona per agafar votants del PSC i PP. El nou eix els beneficia molt.

I durant tot aquest any, hem seguit amb una crisi econòmica cada vegada més intensa, amb un atur insostenible i amb casos de corrupció que afecten tots els partits, uns més que d’altres. D’altra banda, la situació del govern Rajoy sembla insostenible després dels “papers” de Bárcenas, i la moció de censura sembla més a prop. Tot plegat ens porta a viure el moment més difícil des de la transició democràtica.

I tot només des de fa un any...

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.