Fa uns dies, el diari ABC ens mostrava la seva portada amb una gran Ñ acompanyada del titular "Cataluña: tenemos un problema". Aquest diumenge, el diari La Razón ha seguit amb la portada "España es nuestra razón”. Un altre diari madrileny, El Mundo, parlava de la “radicalización del gobierno catalán”, per la possibilitat d’una consulta sobre el pacte fiscal. No cal recordar l’obsessió d’un altre diari, La Gaceta del Grup Intereconomia, sobre tot allò que fa referència a Catalunya i al català.
Tot aquests diaris, i el que representen més enllà de l’Ebre i de la Franja, ens mostren dia rere dia la inquietud i obstinació d’una part de la societat espanyola sobre “el tema catalán”. Si fa quasi vuitanta anys l’Abc ja cridava en contra de l’Estatut de Núria, si en fa trenta es manifestaven clarament en contra de l’estat de les autonomies i clamaven a favor del manteniment del règim anterior, ara, i en coherència amb la seva concepció centralista, unitària i homogènia d’Espanya, alerten de la deriva independentista o sobiranista de Catalunya. Per a tots ells, Catalunya pot tenir un govern regional si aquest està sotmès al poder central, una llengua pròpia, això sí, subordinada a la llengua de la “patria nacional”, i podríem seguir així en molts altres àmbits. Aquests diaris demanen insistentment un procés de recentralització, que sota l’excusa de l’estalvi, amaga la clara intenció de retornar a l’Espanya unitària.
Davant d’aquestes Ñ en portades de diaris, malauradament no escoltem altres veus, que creia que existien, en defensa de l’Espanya plural, federal, plurilingüe. Jo mateix, que durant molts anys l’he defensada, trobo cada vegada més difícil la possibilitat d’entreveure que la salvaguarda de la nostra cultura, llengua, identitat i institucions pugui fer-se en el marc d’una entesa amb Espanya. Han passat més de trenta anys des de la transició, la Constitució i els nostres dos Estatus i, tot i que el camí fet fins ara ha estat positiu, és clarament insuficient. La decisió del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut sentenciava, potser per sempre, el camí d’entesa entre Espanya i Catalunya, afavorint la radicalització de les posicions d’uns i d’altres. Un exemple n’és el quëstionament del model lingüístic de les nostres escoles, tot i la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya davant de la sentència del Tribunal Superior de Justícia.
Tinc la convicció que, si el procés de recentralització i d’homogeneïtzació d’Espanya es produeix, l’Adéu a Espanya de Joan Maragall serà un clam de tots i de totes.
La nostra paciència té un límit.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.