Ahir al vespre, al Monestir de Pedralbes, el cardenal Bertone rebia el IV Premi Internacional Comte de Barcelona entregat pel Rei d’Espanya. Poques hores abans , i com ja s’havia avançat des de diferents mitjans, el President de la Generalitat anunciava, en el debat de política general del Parlament de Catalunya, eleccions avançades per al 25 de novembre. El cardenal Bertone anava acompanyat, a més del Nunci Apostòlic, del conjunt dels bisbes de Catalunya i els cardenals Rouco i Cañizares. Totes les autoritats polítiques i partits majoritaris hi eren presents. La Fundació Comte de Barcelona, vinculada al Grupo Godo, promotor del Premi, havia invitat, a més, una nodrida representació d’entitats socials, culturals i eclesials.
L’acte va transcórrer al marge dels esdeveniments de les darreres setmanes. Tothom a la sala els tenia ben presents, des de la manifestació fins a la carta del Rei, però l’acte, majoritàriament en castellà, va seguir el guió: reconeixement de l’Església per la seva tasca social, reconeixement del cardenal Bertone per la seva gestió al capdavant de la Secretaria d’Estat del Vaticà i record per les víctimes de les riuades del Vallès de fa cinquanta anys. Una música excel·lent va iniciar i cloure l’acte.
Els assistents a l’acte seguíem amb molta atenció les intervencions i la gesticulació dels seus protagonistes. No vàrem trobar, però, cap gest fora del previst. El gest del cardenal Bertone, però, venint novament a Catalunya era ja prou important. Cap intervenció fora de to, amb un català notable per part de Bertone i el Rei. Equilibri entre les referències a Catalunya i a Espanya, com si res passés.
L’acte d’ahir va demostrar la capacitat de presència de l’Església a Catalunya i el seu reconeixement per part de diferents sectors del nostre país. Va reforçar també l’eix de Barcelona amb la Santa Seu, que ha agafat un cert pes en els darrers anys gràcies al cardenal de Barcelona. Va manifestar, també, una sensibilitat més gran de la Santa Seu en relació amb Catalunya.
Ahir, però, la gran majoria d’assistents teníem al cap els esdeveniments de les darreres setmanes i la convocatòria d’eleccions. Teníem al cap el futur del nostre país. Després de l’acte, en el claustre del Monestir, seguirien les converses envoltades de cordialitat i d’un silenci –cada dia més gran– que ens envolta a molts. Al fons, en el reservat a les autoritats polítiques i eclesiàstiques, alguna trobada fora d’agenda es faria. Certament, n’era una bona oportunitat.
