Francesc ha mort en l’any jubilar de l’esperança, convocat 25 anys després del Gran Jubileu amb què el papa Joan Pau II va voler celebrar l’inici del tercer mil·lenni cristià.
Tanmateix, l’any 2015, el papa Francesc ja n’havia convocat un altre, d’any jubilar. Va ser un any jubilar extraordinari, per celebrar els 50 anys de la clausura del Concili Vaticà II. El va dedicar a la Misericòrdia de Déu.
“Una dona i Jesús es troben. Ella, adúltera i, segons la Llei, considerada mereixedora de la lapidació; ell, que amb la seva predicació i el do total de si mateix que el portarà fins a la Creu, ha retornat la llei mosaica al seu propòsit genuí originari. Al centre no hi tenim la llei i la justícia legal, sinó l’amor de Déu que sap llegir el cor de cada persona per comprendre el seu desig més amagat. Aquest amor ha de tenir primacia per sobre de tota altra cosa”.
Carta Apostòlica Misericordia et misera, 1 (2016)
El que és central no són la llei i la justícia legal, sinó l’amor de Déu. Aquesta és la principal predicació de Jesús, el nervi de la Bona Notícia anticipada pels profetes bíblics i emfasitzada per sant Pau: "perquè la lletra porta la mort, però l’Esperit dona la vida" (2Cor 3,6). El terme ‘legalisme’ com a tal apareix només de forma ocasional en els discursos públics de Francesc, però el papa parlava sovint contra ‘els doctors de la llei’ que construeixen sistemes tancats de normes i justificacions a fi de calmar la seva inseguretat existencial i a continuació els imposen als altres sense pietat en el nom de Déu. Aquest va ser un tema freqüent en les homilies diàries a Santa Marta durant els primers anys del seu pontificat. En una homilia de gener de 2015, Francesc va dir que aquests doctors de la llei es vanten d’estar segurs en el seu ensenyament, "però estan segurs com un home o una dona empresonats estan segurs rere els barrots de la seva cel·la: és una seguretat sense llibertat". En una altra homilia, de 2016, el papa va dir que els qui situen la llei al centre de la seva vida són presoners, hipòcrites o malalts. Francesc va citar lliurement Mateu 21,15 dient: Viatgeu per tot el món per fer un prosèlit i, quan el teniu, en feu un esclau (homilia de maig de 2016). Voltaire i Nietszche no podrien estar més d’acord!
Contra l’aridesa de l’estretor mental legalista, Francesc va proclamar: “Ets just perquè Déu s’ha apropat a tu, perquè Déu t’acarona i et diu coses boniques amb tendresa” (homilia de l’11 de desembre de 2014).
Quin canvi més radical! ‘Ser just’ no perquè ‘fas allò que és correcte’ sinó perquè ets estimat totalment i gratuïtament, —com un nen a la falda de la mare— i perquè ets perdonat. Aquesta va ser l’experiència de fe de Jorge Bergoglio. Una experiència personal que va tenir a l’edat de 17 anys i que va voler reflectir en el lema que va escollir quan va ser nomenat bisbe i després va confirmar en ser escollit papa: Miserando atque eligendo. Compadint-se d’ell, el va escollir. Són paraules tretes d’una homilia del monjo benedictí anglès del s. VII Beda el Venerable. Fan referència a l’escena evangèlica en què Jesús escull Mateu perquè el segueixi. Mateu era un cobrador d’impostos. Els cobradors d’impostos col·laboraven amb la dominació militar romana del poble jueu a canvi de beneficis econòmics i privilegis personals. Es consideraven pecadors públics i eren odiats del poble. I Jesús, escull a un d’ells com a deixeble? Miserando atque eligendo. Compadint-se d’ell, el va escollir. Crec que aquesta era l’experiència de fe que subjau a la insistència del papa Francesc de no-judicar.
Temàtica
Grups
