Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Benvolgut Javier,

No ens hem trobat mai, però et conec a través dels teus escrits i aparicions públiques. I què dir de mi? Molt senzill, sóc una monja i feliç de ser-ho.

Però a més, Ginecòloga i Professora de Bioètica. Com a nacionalitat, "ciutadana del món" ja que he visitat i treballat en moltíssims països, sigui en les grans universitats, com entre la gent més pobra i més marginada. T'escric des d'Haití, on intento donar un cop de mà, durant 6 setmanes en un Institut de Ciències d'Infermeria i ensenyant Ètica Mèdica en un Hospital Universitari.

He llegit el teu article sobre el Papa i al marge de la incomoditat que la coherència evangèlica que predica i practica pot produir, les hermenèutiques de les seves expressions, demostren la superficialitat de la nostra societat que extreu paraules, sense reflexionar sobre el sentit i sense tenir en compte els banals "primum primi"

Parteixo com a primera premissa que NO ES POT MAI MATAR NINGÚ (deixem a part la legítima defensa) i quan dic NINGÚ els que em coneixen saben tot el que vull dir.

No sé si el Papa li ha faltat perspicàcia, però segur que els editors de la revista en qüestió han mancat de tota perspicàcia. ¿Ignoraven la revolta que les caricatures s'havien produït a Dinamarca? I les repetien? Eren vanitosos de pensar que a força de la seva "llibertat d'expressió" farien "prosèlits" d'aquesta mateixa aquests grups? Eren tan cecs com per anar (perdoneu l'expressió) a buscar les pessigolles d'aquells que estan disposats a matar? MAI ES POT MATAR NINGÚ I LA VIOLÈNCIA engendra violència.

Però deixi'm expressar que la vida no és el valor absolut, és el valor suprem o de base que sustenta tots els altres valors i des de l'antiguitat, els metges (i tothom hauria de) respectem el principi Hipocràtic del "Primum non nocere", avui convertit en principi de No-maleficència, que és universal, obliga tots, s'expressa en negatiu, es formula en transitiu, i la transgressió pot ser sancionada.

De l'altre costat tenim el principi de Llibertat d'Expressió, integrable dins del principi d'autonomia, que és un principi particular, que s'expressa en afirmatiu, es formula en intransitiu i no obliga per sanció. He de tenir l'obligació que el que dic lliurement sigui la veritat, però no estic obligat a dir tota la veritat.

Em diràs que estic fent una comparació de valors, que no té color i hi estic d'acord. Però si volem "educar" la llibertat d'expressió, no ho podem fer per imposició, sinó per atracció. La Filosofia del Desenvolupament, m'ha ensenyat que l'aculturació només es pot fer des de la gent, amb la gent, per la gent, i entre la gent...

Em sumo a la carta de González Faus al germà islamista d'Al Qaida. ¿Quines responsabilitats tenen aquestes ments i aquells que les van formar i les formen? Com molt bé deia Montaigne, "millor un cap ben fet, que ben ple".

Tractem a tots com a germans, que no vol dir sense fermesa, i estenem les nostres lliçons amb més amor, en veritat i no en caricatura

M. Pilar Núñez-Cubero, odn
Ginecòloga i Professora de Bioètica