Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

L'autor del llibre del mateix títol fa, en aquest article aparegut al número del mes de gener de Foc Nou, una ressenya sobre el text publicat fa escassos mesos (Edicions Saragossa, Barcelona, 2010), on hi recull escrits fins ara dispersos sobre la situació actual de l'Església.

Joaquim M. Cervera és rector de la parròquia de Santa Maria del Gornal de L'Hospitalet de Llobregat, sociòleg i professor del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona. Va ser entrevistat recentment per L'Agulla [aquí] amb motiu del seu recent nomenament com a nou consiliari de l'Acció catolica Obrera a Catalunya.

Això és el que diu l'editorial sobre el llibre:

Si un lector apressat fa una ullada a l’índex del llibre hi trobarà un estudi minuciós, sistemàtic i ben organitzat de l’Església a Catalunya i podrà espigolar-hi els apartats que li són més propers. Hi ha una manera millor d’endinsar-se en el llibre: la lectura reposada de la introducció en dóna les claus.

A l’inici l’autor agraeix als seus pares ser membre de l’Església d’una forma crítica, esperançada i evangèlica. Des d’aquesta posició, en la primera part del llibre reflexiona sobre la situació d’una Església amb estructures velles, fins i tot obsoletes, en un context social cada vegada més pluralista, democràtic i laic.


En temps de grans canvis es generen diferents posicions que sovint coexisteixen amb dificultats. Això fa patir uns i altres, i la mare Església esdevé creu per als seus fills.


La segona part del llibre presenta un ampli ventall de propostes concretes fetes amb la intenció d’avançar. L’autor convida a defugir el «no s’hi pot fer res» i fins i tot l’actitud de «resistir resignadament» i fa una crida a la resistència activa amb la convicció que tota crisi, gestionada amb amor, pot ser la porta per a una necessària i profunda transformació positiva.