Som en temps pasqual, temps dels nous batejats, dels qui, segons la tradició litúrgica, han rebut el baptisme la nit de Pasqua. Nous batejats, neòfits –segons la nomenclatura llatina–, és a dir. "nous plançons", que això és el que vol dir el terme grec neòfit. Però en la tradició grega els qui havien estat batejats eren anomenats "neo-il·luminats" (neofotistoi).
I és que els pares grecs veuen el baptisme com una il·luminació. Ciril de Jerusalem (s. IV), en l'última catequesi prebaptismal, diu: "Estant a les portes del sant dia de Pasqua i, per tant, de la il·luminació de la vostra caritat en Crist per mitjà del baptisme de regeneració...". Però la idea la il·luminació baptismal la trobem ja en l'epístola als Hebreus: "N'hi ha que vau rebre la llum, vau tastar el do celestial, vau participar en l'efusió de l'Esperit Sant" (He 10, 32). I la festa de la Teofania (o Epifania), el 6 de gener, festa del baptisme de Crist, és anomenada també, en grec, "Les Llums" (Ta Fota). El Pseudo-Dionís Areopagita ho explicita d'una manera diàfana: "El sagrament de la regeneració divina ens fa participar d'una primera llum i és l'inici de totes les il·luminacions divines; per això l'honorem amb el nom d'il·luminació; i en virtut d'aquesta il·luminació inicial hom podrà ser il·luminat amb la contemplació dels sagraments següents".
Els qui han estat batejats són revestits de vestits blancs. Però els antics catequetes grecs hi veien més aviat la resplendor, més que no pas la blancor, dels vestits. Joan Crisòstom no parla de vestits blancs, sinó de vestits resplendents. És el mateix que diu Gregori de Nazianz el dia de Pasqua: "Era preciosa, ahir, la resplendor dels vestits i la il·luminació..." O Procle de Constantinoble: "Vestits resplendents revesteixen el teu cos".
Vestits blancs i lluminosos és el que veiem també en la Transfiguració de Jesús al Tabor, amb variants entre el text grec original i la versió llatina.
- Mt 17, 2: "La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. El text llatí, en canvi, diu: "Els seus vestits es van tornar blancs com la neu".
- Mc 9, 3: "Els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així".
- La versió llatina recull també, a més de la blancor, l'esplendor dels vestits.
- En Lluc el text grec i el llatí concorden en l'esplendor del vestit blanc: "L'aspecte de la seva cara va canviar i el seu vestit es tornà d'una blancor esclatant" (Lc 9, 29).
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.