Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Dilluns passat ens despertàvem amb la notícia d’El Periódico segons la qual als anys 2012 i 2014 la Generalitat va “desviar a l’escola concertada 81 milions de guarderies públiques”. El diari ho publicava a partir d’un certificat de la Direcció de Serveis d’Ensenyament, i ho reblava afirmant que “políticament és eloqüent que el Govern, temorós del desgast que podia comportar-li, ocultés aquest tràfec de recursos cap a la privada”.

La resposta de la pròpia exconsellera no es va fer esperar. L’endemà, la Sra. Rigau assegurava que "el que vam fer no va ser desviar, sinó administrar de diferent manera els diners que hi havia". Ho va dir en declaracions a RAC-1, on va defensar que "la prioritat era pagar les nòmines del professorat. M'estranya que algú posi en dubte que s'haguessin de pagar les nòmines dels treballadors". Respecte al que va passar amb les guarderies, l’exconsellera assegurà que "el que pagava la Generalitat ho van pagar les diputacions, amb un acord marc, perquè eren de titularitat municipal, perquè l'Estat havia disminuït el pressupost de la Generalitat i havia augmentat el de les diputacions". Val a dir que el document en qüestió que s’ha fet públic a les xarxes fa esment a una transferència d’imports entre partides pressupostàries, i de cap manera a un desviament o un tràfec de recursos.  

El comunicat emès pel Departament d’Ensenyament explicava i contextualitzava la situació: “Entre 2011 i 2012 el govern de l’Estat va deixar de pagar més de 73 milions d’euros a la Generalitat per a l’escolarització de P3 a P5 i per als ajuts de 0 a 3 anys. Tenint en compte, a més, la greu situació de les finances de la Generalitat, el Govern va treballar per garantir la prestació dels serveis bàsics del Servei d’Educació de Catalunya”. Afegia que “[d]avant d’aquesta situació, la Generalitat va assumir amb pressupost propi l’escolarització dels 3 als 6 anys i va garantir les nòmines a tots els docents, també als mestres i professors de l’escola concertada, ja que és el Departament d’Ensenyament qui efectua directament el pagament de les nòmines d’aquests docents” i que “[a]lhora, el Departament va acordar amb les Diputacions el seu suport per tal que aquestes assumissin els ajuts per a l’escolarització a les llars d’infants, tal com es va exposar en diverses reunions de la comissió mixta entre el Departament i les entitats municipalistes”.

També les entitats titulars van publicar una nota de premsa en què anunciàvem que “en cap cas els beneficiaris d’aquesta actuació han estat els centres docents. D’acord amb la normativa reguladora dels concerts, els beneficiaris directes han estat els treballadors i treballadores dels centres concertats, perquè l’Administració té com a obligació abonar els salaris del personal docent. Així ho estableix de manera clara i indiscutible la normativa reguladora dels concerts educatius, i aquesta ha estat la finalitat de l’actuació de la Consellera.

És forassenyat afirmar que, de manera directa o indirecta, els centres concertats hagin pogut ser còmplices d’una presumpta actuació contrària a l’ordenament per part de la Consellera d’Ensenyament”.

La campanya de preinscripció per al proper curs ja s’ha inaugurat a través d’un missatge que no s’adreça a elogiar una determinada escola o a encomiar un concret servei, sinó a desprestigiar, desacreditar i injuriar l’escola concertada i les persones que, com la diputada Rigau, han manifestat el seu suport al Servei d’Educació de Catalunya amb convenciment i objectivitat.

Ara resulta que els treballadors i treballadores de les escoles concertades s’aprofiten dels recursos destinats a altres institucions. Ara passa que les escoles som còmplices de presumptes conductes irregulars, que fem apropiació indeguda de fons públics... I al llarg de la setmana hem pogut sentir la mateixa cantarella procedent d’algun sindicat i de diferents portantveus parlamentaris que no són precisament de grups radicals. Quin afront!

Servirà de res contestar amb contundència que ni un sol cèntim d’aquests crèdits transferits ha anat a parar a les titularitats de les escoles? Servirà de res afirmar que els imports redistribuïts ho van ser per liquidar les nòmines dels treballadors, pagament que és una obligació que l’Administració ha d’assumir per imperatiu legal (LEC, art. 205 i LOE, art. 117), a més d’una clara prioritat social? Es què els treballadors i treballadores de l’escola concertada són empleats de segona classe?

Interessa a alguns identificar l’escola concertada com quelcom anòmal, molest i a sobre delictuós. I quan no es troben arguments en contra de la qualitat del servei, dels projectes, de la professionalitat i capacitat de les persones que els executen i de la significació social del Servei d’Educació de Catalunya, quan s’arracona la necessitat d’acceptar que som un país que creu en les llibertats, també en les educatives i que pensa que tothom que hi viu pot dur a terme lliurement el seu projecte vital, veiem com els discursos deriven cap a aquestes posicions ja no adverses, sinó insultants i difamatòries. Quina falta de respecte, quina gran injustícia que causa una profunda indignació i preocupació. Ha començat la campanya...