Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Dimecres passat tingué lloc el debat parlamentari sobre algunes propostes de modificació de la LEC i la presentació i defensa de la iniciativa legislativa popular de modificació del sistema educatiu de Catalunya. Com és notori, aquestes dues propostes van ser rebutjades en prosperar les esmenes a la totalitat presentades.

Ja hem manifestat la nostra satisfacció pel resultat, així com l’agraïment a les forces polítiques, Junts pel Sí i Partit Popular de Catalunya, que han fet palès el seu suport a una realitat social educativa a Catalunya que no es pot negar.

Una complaença inicial pel resultat perquè la càrrega d’ambdues propostes era particularment adversa envers l’ensenyament concertat. La primera, promoguda per Catalunya Sí que es Pot i amb el suport del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Ciutadans (C’s) i la CUP, pretenia establir uns criteris sobre els tancaments de centres públics, de manera que permetés al govern la possibilitat que, abans de tancar una unitat de la pública, sempre se’n tanqués una –o les que fossin necessàries- de la concertada.

De la segona, la iniciativa legislativa popular que fou defensada per la portaveu del sindicat USTEC-STE’s fins fa un parell d’anys, i amb el suport dels grups parlamentaris de Catalunya Sí que es Pot, Partit dels Socialistes (PSC) i la CUP, ja n’hem parlat a bastament, sobretot del seu objectiu, que és el de la reducció progressiva dels concerts educatius fins a la desaparició, instaurant una xarxa pública única i generalitzada.

Però, amb independència del resultat de les votacions, el debat parlamentari (que recomanem que llegiu o veieu a la pàgina web del Parlament) suscita una sèrie de reflexions que volem compartir amb tots vosaltres.

La primera, l’argumentari utilitzat per defensar les propostes. Hem hagut de tornar a sentir allò que l’escola concertada és una anomalia, a banda que s’ha insistit que la culpa de les mancances del sistema educatiu català és de l’escola concertada i, en especial, de la religiosa. En definitiva, s’ha utilitzat l’ensenyament públic com a arma política per generar una tensió innecessària i estèril entre centres i models educatius.

La segona. Es fa difícil d’entendre l’argumentari de les forces polítiques, així com el joc d’equilibris al qual s’ha d’arribar per defensar un model legítim i socialment volgut, com és el del Servei d’Educació de Catalunya. S’està instal·lant un debat social contrari a l’ensenyament concertat que va calant fons en les forces parlamentàries. Hem d’evitar quedar-nos sols en la defensa dels nostres interessos. Hem de treballar a fons pel manteniment del model. Desenes de milers de treballadors i centenars de milers de famílies fan palès cada dia que l’escola concertada és una realitat que no es pot ignorar ni negar.

I, per acabar, ens quedem amb dues intervencions aparegudes en el debat. La primera, citada per la representant de la comissió promotora de la ILP, que afirma que “pot haver finalitzat el debat parlamentari, però el debat social continua”. És cert. I per això cal no abaixar la guàrdia i pensar que, perquè ara no hagin prosperat les propostes contràries, no ho puguin fer en el futur. I la segona, citada per la representant de la Candidatura d’Unitat Popular - Crida Constituent, referint-se a les mobilitzacions de l’ensenyament públic i que recollim textualment: “Si hem aconseguit reduir els tancaments (...) Això ho han aconseguit pares i mares, sindicats, municipis. Aquestes persones estan fent política i estan fent política de la bona. I ha de ser un orgull per a tots nosaltres que tingam una comunitat educativa i una ciutadania activa que vol ser protagonista dels seus serveis”. No valdria el mateix per a la concertada? Potser cal cercar punts de trobada en llibertat.