Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Dèiem fa uns dies que en el tractament que el nostre ordenament dona a la llibertat d'ensenyament no només se’n contempla l’aspecte formal. Hi ha també un manament inexcusable i explícit als poders públics perquè es comprometin que sigui una realitat efectiva, ajudant a eliminar o disminuir els obstacles, fonamentalment econòmics, que a la pràctica la facin inviable.

El mòdul econòmic del concert ha de garantir que el servei d’interès públic educatiu es presti en condicions de gratuïtat (LOE, arts. 88.2 i 117.3; Reglament de concerts, art. 13). Els costos d’escolarització no haurien de ser un factor determinant en la decisió que les famílies haguessin de prendre a l’hora de triar l’escola de la seva preferència. Però, com mostren els estudis i l’estadística del finançament i la despesa de l’ensenyament privat, són públiques i notòries la desigualtat i la discriminació en aquest finançament. La realitat és tant diàfana que el redactat de la pròpia LOE ho reconeix, i a diferents disposicions addicionals expressa la necessitat d’una revisió anual de les partides dels mòduls de concert (DA 27ª) i regula la constitució d’una comissió per fixar la quantia dels mòduls i el valor del cost total d’impartir l’ensenyament en condicions de gratuïtat (DA 29ª). Caldria aquesta ressenya si les quanties fossin actualitzades i suficients? La tasca deu ser tan ingent que en 11 anys encara no s’ha tingut temps de complir amb aquest imperatiu legal.

I ens trobem que, en nom de l’equitat, s’acusa injustament l’escola concertada i, en particular l’escola cristiana, de segregadora i elitista per raons econòmiques. Podem afirmar que l’educació concertada li costa a l’erari públic la meitat que l’educació pública. És ineludible, doncs, exigir a l’Administració la totalitat dels costos que comporta la prestació del servei educatiu. Aquest és el fonament del principi de gratuïtat que avui el poder públic està incomplint. I no és que sigui només una reclamació legítima, sinó que és obligat frenar la discriminació deshonesta, no ja dels centres concertats, sinó fonamentalment la dels alumnes que vénen a les nostres aules en exercici de la llibertat d’ensenyament. Només podem parlar d’equitat en un sistema en què el finançament estigui garantit en condicions d’igualtat per a totes les famílies.

D’una manera com mai fins al moment ho havia fet cap autoritat pública, la Consellera d’Ensenyament ha afirmat públicament que s’ha d’explicar que l’educació als centres concertats no és gratuïta del tot, perquè la Generalitat no paga el 100% de l’escolarització, i que això significa que les famílies han d’afrontar un pagament. S’ha d’agrair la franquesa i oportunitat d’aquesta asserció, però ens permetem demanar un pas més: que l’Administració publiqui el cost de la plaça escolar. Per justícia i per transparència. També per fer callar un discurs demagògic i tendenciós, perquè cal tenir present el valor social dels concerts educatius i el dèficit col·lectiu que comporta la seva insuficiència.

Catalunya està avui immersa en un interessant anàlisi sobre el futur de l’educació, plasmat en fòrums diversos, com ara el debat "Ara és Demà". I s’ha dotat d’instruments jurídics, com la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern, que regulen la manera concreta de fer efectiu el principi de transparència exigible a l’actuació de l’Administració pública, reconegut a l’article 71.4 de l’Estatut.

Aprofitem les oportunitats que ens brinda l’actual conjuntura per reparar un greuge històric. Una magnífica fórmula serà la publicació del cost de la plaça escolar i dels imports econòmics que l’Administració destina a una plaça pública i a una de concertada. És convenient, és necessari i legítimament exigible.