Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Afirmàvem la setmana passada que és una evidència l’incompliment del principi de gratuïtat de l’ensenyament i d’analogia de recursos humans i materials per a una coresponsabilitat entre tots els centres, públics i privats concertats, que integren el Servei d’Educació de Catalunya. Comentàvem com la Consellera d’Ensenyament ho ha reconegut o de quina manera la mateixa LOE ho explicita al seu text legislatiu.

Segons l’informe “La segregació escolar a Catalunya (II): Condicions d’escolarització, Novembre 2016”, elaborat pel Síndic de Greuges, la quantificació de la infradotació de recursos públics envers l’escola concertada representa que “el concert cobreix al voltant del 60% de les despeses totals dels centres concertats, mentre que la resta es cobreix fonamentalment amb les quotes de les famílies per serveis escolars i activitats complementàries (35%) i altres ingressos” (pàg. 53).

La Llei d’Educació de Catalunya contempla que el finançament amb recursos públics dels centres privats que presten el Servei d’Educació de Catalunya atén amb criteris de suficiència el que estableixen els pressupostos de la Generalitat, i es basa en el model de concert educatiu (art. 42.4), i que per donar compliment al principi de suficiència i estabilitat pressupostària, la Generalitat ha de dotar el sistema educatiu dels recursos econòmics necessaris per garantir la suficiència econòmica derivada de la gratuïtat dels ensenyaments declarats gratuïts i universals establerts en la programació educativa, i per assolir-ne els objectius (art. 197.3).

Fer efectius aquests imperatius legals és una obligació de l’executiu i una legítima preocupació i aspiració col·lectiva del sector concertat en particular. Per tant, no resulta estrany veure com diferents agents socials han fet palesa la seva inquietud envers aquesta negativa realitat.

No fa gaires dies el sindicat USOC, organització majoritària a les escoles concertades, afirmava en boca del seu secretari general que: “Des de la FEUSOC entenem que qualsevol debat que s'iniciï relacionat amb l’equitat del sistema serà parcial i estèril, mentre no s’abordi prèviament el finançament de tot el sistema i s’incrementin les dotacions pressupostàries educatives als nivells que preveu la pròpia Llei d’Educació de Catalunya”.

Al seu torn, la Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (CCAPAC), dins del marc previst la Llei de Transparència, ha remès una petició explícita a la Consellera d’Ensenyament, signada pel seu president, Josep Maria Romagosa, demanant que es publiqui el cost de la plaça escolar i el que l’administració aporta a una plaça pública i a una de concertada, juntament amb els estudis o anàlisis de què disposi el Departament d’Ensenyament que ho suportin, facilitant-ne l’accés públic.

És bo abordar temes educatius que ajudin a millorar la qualitat de l’ensenyament públic i concertat, però és hora de fugir i d’abandonar enfrontaments reiteratius que no responen a la realitat i no fan més que perpetuar una tensió no desitjada pel sector. Estem convençuts que la publicació del cost de la plaça escolar ajudarà a enterrar els debats estèrils, recurrents i carregats de demagògia i serà la clau que obrirà un camí vers la dotació econòmica suficient que permeti totes les escoles del Servei d’Educació de Catalunya desenvolupar de manera constructiva el profund compromís social assumit: l’educació d’infants i joves del país en un marc d’equitat i de llibertat.