Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

En el tractament que el nostre ordenament dona a la llibertat d'ensenyament no només se’n contempla l’aspecte formal. Hi ha també un manament inexcusable i explícit als poders públics perquè es comprometin que sigui una realitat efectiva, ajudant a eliminar o disminuir els obstacles, fonamentalment econòmics, que la facin inviable a la pràctica.

A l’àmbit educatiu, el règim de concerts és l’instrument vigent i ja prou consolidat per dur a terme aquesta intenció. Tots coneixem que és aquí on estant ressorgint les divergències, com si la llibertat i la igualtat en l'àmbit educatiu fossin dos valors incompatibles. Per a alguns, la defensa de l'escola pública suposa l'obstinació a desterrar l'ensenyament concertat.

Nosaltres no ho considerem així. La xarxa de escola pública és necessària per al país, i tots desitgem que funcioni bé. I ha de ser complementada amb una altra xarxa, la de centres privats i, en particular, dels concertats, per atendre la pluralitat d'una societat en la qual es donen diverses concepcions de la realitat, diferents visions antropològiques i idees no sempre coincidents sobre el futur mateix de la societat. Aquest és l’esperit i la lletra de la LEC en articular el Servei d’Educació de Catalunya.

Perquè la llibertat d'ensenyament és un punt capital de la construcció i organització d'una societat lliure i de l'estructuració política d'una democràcia en sentit modern, és a dir, d'un règim democràtic de la llibertat. Alhora, la llibertat d'ensenyament no vol dir el desarmament ideològic de l'Estat: vol dir senzillament que les idees no van de l'Estat a la societat, sinó de la societat a l'Estat. I a això se l'anomena societat lliure.

En tots els països democràtics es dona per descomptat que correspon als poders públics el dret i el deure d'assegurar un sistema educatiu que arribi a tots els ciutadans, però no de monopolitzar-lo. Allò que és ideal, i també possible, és que tots els centres, amb unes condicions iguals per a tots i garantides per l’Estat, treballin per procurar una educació de qualitat a tots els alumnes, en el respecte als diversos projectes educatius.

Però aquestes condicions s’han de fer realment efectives. I res més lluny de la realitat. Per exemple, allò que fa referència a les despeses de funcionament. No fa gaires dies anunciàvem l’aprovació de la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya, on indicàvem que el mòdul de despeses de funcionament restava congelat, per cinquè any consecutiu. Des dels anys de la crisi, i en relació a l’evolució de l’IPC català, aquest mòdul ha patit un descens de l’11,27%. I això sense oblidar el punt de partida: la despesa de l’Administració pública per alumne en un centre concertat és inferior a la meitat que la d’un centre públic. Segons l’informe anual "Datos y Cifras del curso escolar 2014-2015" del Ministeri d’Educació, la despesa total per alumne als centres públics és de mitjana de 6.940 €, cost que l’Administració finança en la seva totalitat. En el cas d’un centre concertat, aquesta xifra resta per sota dels 2.900 €.

I com es pot veure al gràfic adjunt, el mòdul de despeses de funcionament, que ja en origen era deficitari, ha perdut, en els darrers 16 anys, quasi el 14% del seu valor en relació a l’IPC català (i quasi un 10% si considerem el paràmetre de l’estat). Aquesta és la realitat a la qual cal fer front: els concerts i la col·laboració públic-privat són pilars fonamentals d’una societat moderna, on l’administració adquireix una sèrie d’obligacions que passa, entre d’altres, per garantir la gratuïtat real del mòdul econòmic del concert, obligació que fins al moment no ha estat satisfeta.

Sense aquest compliment, que genera una gens menyspreable sèrie de malentesos i de demagògia, resta compromès que en un context de pluralitat d’institucions educatives, la llibertat d’ensenyament no provoqui disparitats extremades de possibilitats en matèria d’instrucció per a alguns grups de la societat, situació gens desitjable per a ningú i molt menys per a les escoles concertades.