Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Podríem trobar un vincle entre dues personalitats tan dispars com Nelson Mandela i Steve Jobs a través de dues idees: el primer va dir que l’educació és l’arma més poderosa que pots utilitzar per canviar el món;  el segon, que les persones que estan prou boges per pensar que poden canviar el món són les que el canvien.

Alguns dels “bojos” (dit entre cometes i amb tot l’afecte) disposats a canviar el món amb el seu compromís per l’educació són la gent de les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes, les conegudes com a AMPAs.

Sentim la necessitat d’expressar un reconeixement públic a tota aquesta gent, a la tasca de voluntariat que es fa des de les AMPAs. Es tracta d’un servei que, de ben segur, parteix del compromís individual de cadascú amb l’educació dels seus fills, que pren una nova dimensió quan es posa al servei dels altres, estructurant-se d’una manera col·lectiva a través de les AMPAs i orientant-se cap a la resta de famílies i cap a l’escola.

Des de l’escola, per tal de tenir una composició completa de les necessitats i possibilitats dels infants i joves, es necessita una visió panoràmica que inclou, necessàriament, la participació i la complicitat de les famílies. I aquí és on les AMPAs poden ajudar a construir ponts, a crear un clima relacional positiu i necessàriament generós entre família i escola, tot facilitant una necessària suma coherent d’esforços i possibilitant la connexió per tal de teixir una xarxa de confiança sòlida que es posarà al servei de l’acció educativa.

Els darrers anys s’ha fet un clar pas endavant en la relació família-escola, evolucionant clarament des de la delegació cap a la coresponsabilitat, de manera que els vincles entre família i escola s’enforteixen, prenen un clar caràcter sinèrgic i es posen al servei de la qualitat de l’acció educativa sobre els nostres infants i joves.

Només amb la força d’aquesta confiança i d’aquest vincle podem aspirar a bastir comunitats educatives cohesionades, en escoles acollidores i obertes a innovar i amb famílies implicades i positives, participant mitjançant AMPAs compromeses i il·lusionades.

Així doncs, volem reconèixer i agrair el paper de la gent que treballa a les AMPAs des del voluntariat i l’esperit de servei. “Els voluntaris no necessàriament tenen el temps, sinó simplement el cor” (E. Andrew). Des del cor aportem el nostre granet de sorra en aquesta gran construcció de cada dia que és fer créixer i millorar l’educació dels nostres infants i joves, des del convenciment que és pedra angular i actiu indispensable de progrés d’un país.

Considerem que cal fer un nou pas endavant i que les AMPAs han d’esdevenir l’element central i fonamental de la participació de les famílies a l’escola en la seva dimensió col·lectiva. I no només ho han de fer en la prestació de determinats serveis a les famílies, sinó com a autèntica corretja de transmissió de la relació entre les famílies i l’escola.  Aquesta és una de les propostes que estem fent dins de l’Ara és demà, procés de debat sobre el futur de l’educació al nostre país, que es concreta, per exemple, en el fet que la participació de les famílies als consells escolars es vehiculi a través de les AMPAs i dels seus òrgans de participació.

Des de les AMPAs, creiem en l’educació impregnada de la passió que surt del cor; creiem en el compromís autèntic per fer créixer les nostres escoles, que només pot ser ferm des de la il·lusió de cadascú de nosaltres. I això és el que volem encomanar:  il·lusió, compromís i passió.

 

Josep Maria Romagosa

President de la CCAPAC