(Yago Raventós) Estimat Toni, vas començar la tasca com a bisbe amb una gran discreció i marxes després d’haver revolucionat espiritualment tota l’arxidiòcesi.
Ja no hi ets, però, tot i així, estàs molt present. “Quin misteri, oi?”, unes paraules que repeties quan xerràvem. I, avui, em ressonen també a mi.
Gràcies per tant. Gràcies per la petjada que ens deixes i deixaràs. Gràcies per haver sigut instrument de Déu per tantíssima gent. Era impossible no apropar-se a Déu veient com estimaves els altres amb tanta tendresa, a través de tants detalls quotidians, sempre escoltant llargament i acabant amb un bon consell. L’alegria que transmeties, era l’alegria del Senyor, sempre amb un somriure, tot i la químio.
Marxo de la capella ardent amb tristesa però amb un enorme agraïment d’haver-te conegut. Ara puc dir que tinc un amic al Cel, quina sort!
Ens veiem aviat, segur que passa volant.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.