La setmana passada es feia públic el “VII estudio de cuotas y precios de colegios concertados”, un informe elaborat per encàrrec de la “Confederación Española de Asociaciones de Padres y Madres del Alumnado” (CEAPA) i l’ ”Asociación de Colegios Privados e Independientes” (CICAE), institucions que defensen l’escola pública, única i laica (el cas de la CEAPA) i l’ensenyament privat de pagament (la CICAE).
Es tracta d’un estudi que, en teoria, pren el pols a l’escola concertada a tot el territori de l’estat en relació a la percepció de quotes. En un principi, les seves conclusions criden l’atenció, ja que afirmen que “el 90% de les escoles concertades cobra quotes a les famílies malgrat que la llei ho prohibeix” i que “en tres de cada quatre d'aquests centres aquestes aportacions són obligatòries, malgrat que la llei les prohibeix explícitament”.
Resulta, si més no, singular que dues institucions en teoria tant distants com són els col·legis privats i les famílies defensores de l'escola pública s'aliïn en una crítica contra l'escola concertada, en un moment curiosament oportú, quan s’estan debatent els pressupostos, tant els de l’Estat com a Catalunya i en altres territoris.
Quan ens apartem dels titulars i s’analitza detalladament l’informe es pot deduir la finalitat del seu contingut, que no resulta precisament conciliadora. D’entrada, el treball es basa en un anàlisi estadístic i la seva validació, on és essencial la inferència estadística que connecta la mostra da dades amb l’univers. Aquí rau el primer gran problema: a l’Estat hi ha 9.315 centres privats (dades del curs 2021/2022), dels quals 7.288 són concertats. La mostra triada és absolutament esbiaixada. Per exemple, a Catalunya, on hi ha 687 escoles concertades, la mostra és de 54 centres, un 7,9% del total, similar a la Comunitat Valenciana (un 7,4%). A Euskadi la mostra representa un 6,3% de les concertades, un 20,% de les de Madrid...
Si ens detenim en cadascuna de les escoles, es pot desprendre que, en termes generals, existeix un ànim de selecció prèvia dels col·legis i de les comunitats autònomes que s’estudien, resultant una mostra que manca dels elements objectius bàsics per demostrar fiabilitat, perquè s’ha seleccionat per obtenir el resultat desitjat. L’exigència d’un mínim de rigor requereix englobar totes les comunitats i una elecció aleatòria de centres de diferents dimensions, ubicacions i context sòcio-econòmic, criteris inexistents en aquest treball. Sense oblidar el context d’infrafinançament que pateix el sector, constatat per exemple en un mòdul de despeses de funcionament que només cobreix el 34% de la despesa real per aquest concepte a les escoles concertades de Catalunya (estudi del Síndic).
Tampoc poden ser concloents els missatges que puguin procedir de la informació donada per les escoles. La pretesa “literalitat” d’algunes informacions ha de contrastar-se amb la que realment s’ha donat, i en qualsevol cas contextualitzar-la. Posar en format de gran titular de l’estudi que el cobrament de quotes en l’escola concertada “està prohibit per llei” és, simplement, faltar a la veritat. El col·lectiu d’escoles cristianes hem defensat i defensem que no ha d’existir cap obstacle econòmic que impedeixi a pares i mares l’elecció de centre com expressió del dret a l’educació. Però aquest principi és absolutament compatible amb que es puguin percebre quotes per les activitats complementàries, les extraescolars o els serveis, en els termes i les condicions que la norma regula. Com també són perfectament legals les aportacions voluntàries que les escoles puguin rebre de pares, exalumnes o benefactors, pel seu caràcter voluntari i per estar destinades a un fi d'interès general, com és l'ensenyament. Concloure que aquesta pràctica és il·legal és voler donar un missatge fals i explícitament agressiu contra l’escola concertada.
Lamentem profundament la publicació de l’informe de CEAPA i CICAE, pel seu contingut tendenciós i esquinçat, i que ho facin precisament en un context de debat parlamentari sobre els pressupostos. Atacar l'ensenyament concertat és agredir un model educatiu reconegut socialment i triat per centenars de milers de famílies a Catalunya i per milions a tot l’Estat, dins del qual cada dia desenvolupen la seva extraordinària tasca milers de mestres i professionals atenent amb professionalitat i dedicació l’educació del seu alumnat.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.