Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Ja em perdonaran si soc una mica indiscret. Un capellà m’explica que ha dormit molt malament els darrers dies. No sabia si havia fet bé. I em deia que sobretot no ho expliqués a ningú.

Doncs ho explico. Van fer la vacunació en una residència de gent gran on hi passa moltes hores. Quan estaven acabant, vacunats els ancians i el personal de la residència, sobraven tres dosis que s’havien de llençar. La direcció del centre va trucar al mossèn que hi viu a prop perquè hi anés. El sacerdot va insistir en preguntar si estava segur que li tocava a ell.  I si no hi havia ningú més del centre que passés davant. Però li van dir que no. Que es vacunés ell. I ja està fet.

Al cap d’un dies es va organitzar el gran rebombori perquè en una situació semblant el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, s’havia vacunat. El capellà ja es veia víctima del mateix escàndol per una situació que no havia buscat: “només de pensar-hi, ara no ho faria”.

No soc vacunòleg ni assessor espiritual. Però li vaig dir que jo creia que havia fet bé. I que la polèmica no tenia cap sentit. El mateix li vaig dir amb un missatge al bisbe Sebastià. Per mi la clau en els diversos escàndols que hi ha hagut sobre la vacunació de persones que no son població de risc o personal sanitari no és el càrrec o responsabilitat del vacunat. La clau és si t’has posat a la cua o t’hi han posat. I si tenia una lògica per protegir les persones que han patit més la mortalitat del Covid-19. Per protegir la gent gran, no per protegir-se a un mateix. I més quan els resultats semblen indicar que malgrat la manca de vacunes, en els entorns tancats que són les residències la vacunació està donant resultats i pot aturar la mortalitat.

Una cosa és anar a buscar la vacuna saltant-te la cua i l’altra és que te la posin per tancar el cercle en un entorn a protegir. Crec que estem en el segon cas.

Sovint es presenta l’Església com un geriàtric. Per criticar-la. Doncs, sí. Hi ha molta gent gran a l’Església. En la primera etapa de la pandèmia, una de les sorpreses dels serveis sanitaris és que de sobte apareixia un focus amb alta mortalitat en una unitat de convivència que no tenien registrada com a espai d’alt risc. Eren les comunitats de religiosos i religioses, o cases amb diversos capellans. Normalment una unitat de convivència pot tenir una o dues persones grans. Però allà eren tots grans i quan hi entrava el coronavirus hi havia un daltabaix.

Com és el cas del de Mallorca, passa també a molts bisbats que la residència del bisbe està en el mateix edifici o en el mateix complex que el de la residència de capellans grans. O en les comunitats o convents amb infermeries. Hi ha bisbes, clergues o religiosos que la seva interacció amb aquest espai és tant permanent com la del personal sanitari. Per això és raonable que siguin vacunats com el personal de neteja o els bidells.

Si també diuen que l’Església és un geriàtric, és perquè entre la gent gran la immensa majoria són catòlics practicants. Per ells, en aquesta etapa final de la vida, l’atenció religiosa i sagramental també és important. Per això, en la mesura que sigui possible, crec que també és una atenció essencial que a les residències hi puguin accedir els capellans.

En aquest sentit, em va impactar la reflexió que em feia un altre capellà a l’inici de la pandèmia. Quan no hi havia equips de protecció ni pel personal sanitari, va deixar de fer moltes assistències sagramentals que li demanaven a malalts moribunts precisament per evitar “gastar” un EPI que podia servir a un sanitari per salvar altres vides. En el cas de les vacunes, la reflexió és al revés. I més, quan parlem de les vacunes que sobren quan s’acaba una tanda de vacunació en un centre.

Però el capellà que no ha dormit bé aquests dies no podrà explicar que l’han vacunat. Està saturat de sentir a les tertúlies de la ràdio i de veure als diaris que és un escàndol que es vacunin “els bisbes i capellans”. Doncs, no. No s’estan vacunat en genèric “els bisbes i capellans” perquè siguin bisbes i capellans. Igual que no s’està vacunant “els cuiners” o “els encarregats de la neteja”. Es vacuna les persones que estan amb la nostra gent gran, entre els quals també hi ha molts capellans i religiosos i que conviuen amb altres religiosos i capellans grans. I entre ells, algun bisbe. Insisteixo: que ningú torni a dir que s’estan vacunant “els bisbes i els capellans” com si fossin una casta.  

No és perquè ho hagin demanat, per donar exemple, o perquè ho diu el papa. Els capellans o els bisbes ho fan perquè algun responsable sanitari els ha dit que es vacunessin. I els qui ho han fet per aquest motiu siguin capellans, bisbes o taxidermistes, crec que haurien de poder dormir tranquils.