Vés al contingut
Per Jordi Llisterri i Boix .

Ja em perdonaran una nota que em surt tal com raja després de ser-hi. Aquest divendres a la nit ha començat a Poblet el Congrés de Laïcat XXI. Congrés, reflexió, debat... no. Pregària. El Congrés s'inicia al vespre sense cap conferència. Només una pregària. Al vespre, per obrir el Congrés sense pressa. I amb els cinc sentits i en moviment.

Començar en una sala i anar en silenci entrant en grup cap a l'Església; allò del poble de Déu en marxa però de veritat. I en aquest cas amb els bisbes ni davant ni darrere, al costat. Per acabar tots al voltant de l'altar.

El més important: la pregària i el silenci. Amb la veu, amb el moviment, amb el cants, amb la llum, amb les mans, amb el silenci. Com pensen els organitzadors, també és això el que ens ha faltat a algunes mogudes eclesials els darrers anys. Digueu-li pregària. Digue-li espiritualitat. Digueu-li no pensar tant o callar una mica més.

Acabo de veure 250 persones que només han anat aquest vespre a Poblet per una pregària. Quantes conferències he anat que érem quinze, comptant el qui parlava. Per dissabte se n'hi han apuntat 500 i els que no s'apunten mai però també vindran.

[Podeu veure les fotos del Congrés aquí]

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.