Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Ja em perdonaran perquè mai he sigut molt papista, en el sentit de centrar més la devoció en el papa que en Déu Nostre Senyor. Però evidentment Francesc té una atracció especial. Per això, quan puc anar a Roma intento assistir a l'audiència general dels dimecres, com la d'aquesta setmana.

L'atracció pel papa Francesc també es tradueix en números. Segons dades de la Santa Seu, el 2016 gairebé quatre milions de persones van participar en alguns dels actes presidits pel papa al Vaticà. 700.000 més que l'any passat. Xifres que superen les de Joan Pau II, tot i que no es pot comparar per la facilitat que hi ha avui per viatjar que no hi havia abans de l'expansió del low cost.      

Aquest dimecres el papa estava especialment fresc. Es nota quan s'atura a comentar el que porta escrit. I es nota quan fa una de les coses que el converteix en una personatge atractiu. Quan diu el que no s'espera que digui.  Ho ha fet al final.

"Ara us diré una cosa que no voldria dir però que he de dir". Li han passat un tiquet vermell com el que dóna accés a les audiències i ensenyant-lo ha dit: "a les entrades està escrit en un, dos, tres, quatre, cinc i sis idiomes que 'l'entrada és totalment gratuïta'. No s'ha de pagar, és un visita gratuïta que es fa al papa per parlar amb el papa". I després ha explicat que hi ha "estafadors" i "criminals" que cobren l'entrada i que anéssim en compte: "La gent ve aquí sense haver de pagar, perquè aquesta és la casa de tots". 

És el típic gest improvisat (aparentment, perquè tot i que no ho ha llegit tenia un tiquet a la mà) i totalment mundà que el fa més proper. Que es preocupa del que afecta a la gent, encara que pugui semblar un detall menor, i que un altre líder mundial deixaria per al seu secretari o portaveu.

I un gest que és coherent amb el recorregut eclesial del papa Francesc. Una església més despresa del diner. I més encara quan aquest mort no es pot carregar a l'Església. El papa es referia als operadors turístics que organitzen visites al Vaticà amb trobada amb el papa inclosa fent pagar l'entrada. Una mica el que passa amb els casaments per l'Església, que el que és car són el vestits de núvia, les flors, el fotògraf o el banquet, tot a preu taxat, mentre que la parròquia acostuma a donar un sobre per la voluntat.

De fet, de les reformes que ha impulsat el papa, una de les més estructurals i complexes ha estat la que afecta a temes financers de la Santa Seu. En l'enumeració de reformes fetes en tres anys que ell mateix va recopilar aquest Nadal, dels dinou exemples concrets que va posar, nou es referien a temes econòmics.  També diverses vegades ha convidat a deixar a obres socials o de caritat els centres de vida religiosa o monestirs que queden buits per falta de vocacions, i no destinar-los a operacions lucratives.

És una altra clau del pontificat, la coherència entre els gestos, les paraules, i els fets.

Deien que a Joan Pau II se l'anava a veure i a Benet XVI a escoltar-lo. Doncs a Francesc sembla que se'l va a veure i a escoltar. I a més -com anar a missa- és dels pocs actes que queden sota cobert i amb animació musical que són gratuïts.