Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Aquest article tindria el doble de lectors si el títol fos al revés: “No m’agrada el pare Abella”. Ja sabem que l’esbudellamenta té més predicament. Però, com el mateix pare Abella apunta sobre el seu tema, només a curt termini.

El superior general dels Missioners Claretians i vicepresident de la Unió de Superiors Generals –que agrupa els superiors de totes les ordes religioses del món- va estar de nou a la Llibreria Claret. I em va agradar per l’enfocament que va donar al tema de la Nova Evangelització. A vegades això de la Nova Evangelització alguns s’ho agafen com una nova reconquesta d’Europa, o com anem a fer la superoferta del mes a veure si tornen a pujar les ventes.

En canvi, el lleidatà Josep Maria Abella, que des de jove va viure la seva missió pastoral al Japó, ho enfoca d’una altra manera. No faré el resum de la ponència (haver-hi anat, que estava ben ple) però només cal apuntar algunes actituds que va associar amb aquesta Nova Evangelització, de cara també al proper Sínode sobre aquest tema en el qual hi participaran deu superiors generals. La Nova Evangelització com una tasca que només es pot fer en diàleg amb el món al qual es vol oferir l’Evangeli i amb un clar compromís amb la promoció de la justícia perquè sigui creïble.

Diàleg i justícia. Com va dir, perquè “el qui està a sota és el qui entén millor les coses perquè en sent tot el pes a sobre”. Dues idees plenament lligades a una veritable experiència de Déu, que va situar com a pedra angular de l’evangelització: “Com més aprofundida sigui l’experiència de Déu més llum tindrem per dir alguna cosa”.

Davant d’aquesta actitud de fons, Abella va alertar contra la temptació de l’eficacisme, d’anar a buscar els resultats allunyant-se de les preocupacions de la gent: “Em fa una mica de por quan es planteja la Nova Evangelització com una manera de trobar el mètode que funcioni millor. La Nova Evangelització demana primer veure que els pot dir l’Església a la gent”.

Qui vulgui ja se sentirà al·ludit, si es que el pare Abella al·ludia algú, però certament trenca aquesta estesa idea d’evangelització festival, o d’ara vindran uns que ens ho arreglaran tot. “S’ha de vèncer la temptació d’oferir una resposta ràpida a tot; el primer que feia Jesús era escoltar” deia. I a mi em va agradar.

PD: Aquí hi ha la crònica de l'acte de la Fundació Claret.