Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Aquest Nadal està prevista l’aparició del llibre recopilatori Lliçons inaugurals de Mons. Sebastià Taltavull 2009-10. Com a estrena de bisbe auxiliar de Barcelona en deu haver fet quatre o cinc, entre elles la de dilluns passat al Centre d’Estudis Pastorals, el CEP. A primera fila, l’arquebisbe Pujol i els bisbes Vives, Cortés i Pardo.

Fa dos anys, després de la ponència del bisbe Joan Carrera al CEP, vaig escriure que quan el veiés li faria una reverència. Quan van coincidir em va indicar amablement que tampoc calia. No era bisbe de reverències. Bé, tampoc ara amb Taltavull cal exagerar, ni certament està prevista la publicació del volum monogràfic indicat. Però les dues conferències que he sentit m’han agradat.

En aquest cas la ponència s’articulava en tres eixos: proximitat, creativitat i proposta; que prou falta ens fan. Els punt de fons de la intervenció no per vistos, són menors: partir del final de la cristiandat i no enyorar-la, un model de proposta, l’atenció centrada en les persones, el model de Jesús com a referent permanent, l’apropar-se als altres, l’aglutinar esforços... Sona bé, molt bé. No sona tant bé com se senten un parell de fragments que vaig agafar amb el mòbil, però donen una pinzellada de l’estil de la ponència. El text, sencer, esperem que el veure’m aviat.