Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Ja em perdonaran que no els pugui afegir gaire cosa del nou bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls. No l’hem vist gaire per aquí i fa uns anys que no estiuejo a Menorca. Però sí quatre coses que em criden l’atenció.

La primera és que els bisbes de Catalunya encara els hagin d’anar a buscar a València. En els temps del cardenal Ricard Maria Carles es podria arribar a explicar, per proximitat. Però sense que ningú s’ho prengui com a res personal continuo sense entendre que a tres de les deu diòcesis amb seu a Catalunya hi hagi un bisbe format en el seminari de València. Tots bones persones, però res que no es pugui trobar entre el clergat català. De fet, el mateix bisbe de Lleida, Joan Piris, havia proposat noms ben interessants per al seu relleu que no han triomfat.

Dos. No es pot deixar de pensar que sobre la taula hi ha el maleït i endèmic tema de les obres de la Franja en litigi. Piris ja va reconèixer en el seu moment que sobre aquest tema va venir enganyat. Encara hi ha qui es pensa que un bisbe obedient i desconnectat de la realitat lleidatana “obeirà” a la Santa Seu i tornarà les obres a Barbastre. Però això no és tan senzill, i si Giménez ve a fer aquesta feina, que Nostre Senyor l’agafi confessat.

Tres. I més a llarg termini. Amb 67 anys es previsible que Giménez Valls acabi la seva trajectòria episcopal com a bisbe de Lleida. Però sobretot això vol dir que es perd una nova oportunitat de crear pedrera episcopal catalana, de cara a futurs relleus a Barcelona o a Tarragona. El que ja ha passat ara a Barcelona, que a diferència de fa vint o trenta anys no hi ha gaires candidats formats a Catalunya disponibles. Ens caldria una remesa d'auxiliars a Barcelona que no sé perquè fa anys que no tenim.

I quatre. I més de fons i especulatiu. Finalment s’ha separat el nomenament de Lleida del de Barcelona i no s’ha escollit per a Lleida un dels noms que sonava, l’auxiliar Sebastià Taltavull. Això indica que altra vegada el tema del relleu a Barcelona va per llarg. Duracell. Les eleccions del 27-S i sobretot el Sínode de l’octubre fan pensar que el relleu s’allarga fins Nadal, o passat Nadal (o fins que s’acabi la Sagrada Família).

Quatre raons que em porten a pensar en un nomenament fet més amb vells esquemes eclesials que amb nous. I Salvador Giménez pot ser bon bisbe per Lleida, com ho ha estat el mateix Piris. Però el nomenament fa més olor a vells moviments estratègics de mitres que a la sol·licitud pastoral vers l’Església que pelegrina a Catalunya.