Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El setmanari El Triangle és una mica com La Noria de Tele 5, que ningú diu que el llegeix però molts se’l miren, almenys per seguir xafardejos eclesials. Doncs mirant el número de la setmana passada hi he trobat una interessant declaració en una entrevista al pare Josep Maria Benítez.

El prestigiós jesuïta i historiador ha viscut mitja vida a Roma on va ser degà de la Facultat d’Història Eclesiàstica de la Gregoriana, que no és poca cosa. En tornar a Catalunya, fa dos anys, li van demanar posar ordre a la Balmesiana, però al final l’intent obertura i renovació d’aquesta centenaria institució no va germinar per la irreductibilitat de la caverna que hi ha instal·lada dins. Però l’important del pare Benítez, home de caràcter, és sap molt bé les com és couen les coses a la Santa Seu. I per això és remarcable el que apunta com a fruïts del viatge del papa a Barcelona:

“El papa veurà que hi ha en el poble català una tradició d’espiritualitat popular i pública. És un home que capta les realitats molt ràpidament. (...) Segur que el papa apreciarà que hi ha un tipus de catolicisme català viu, fet que xoca amb la visió que a vegades transmeten informes de premsa que parlen de Catalunya com d’una segona Holanda, molt secularitzada, on no hi ha capellans, que la gent no va a missa, etc. (...) Aquest contrast entre la realitat i el que li han explicat, el captarà. A partir d’ara, pot ser que Roma faci els nomenaments de bisbes sense interferències alienes. Aquí hi ha persones vàlides que, com que en algun moment han estat titllades de catalanistes, serà difícil que siguin bisbes”.

Traduït i simplificat, Benítez vol dir que els darrers anys, quan un candidat a bisbe no és del gust del cardenals i monsenyors més tronats, només cal que es digui a la Congregació per als Bisbes: “Uui! Este es muy nacionalista...”. I, amb això, el candidat cau de la terna com poma podrida. És el que ens ha passat els darrers anys.   

Sense ànim ni autoritat de corregir al pare Benítez, la única cosa que em grinyola del que diu és que el papa “ho captarà”. I no perquè Benet XVI i -també important- tot l’influent seguici que l’acompanya siguin poc espavilats, sinó per si realment es donarà aquesta imatge.

Si els qui s’emporten la foto de la visita a Barcelona són els sectors més integristes, no serà perquè respongui a la realitat de l’Església a Catalunya. Serà perquè els qui representen una església més conciliar, els hauran deixat un buit que ells ja s’ocuparan prou d’omplir.

Si el papa s’emporta la imatge d’una Barcelona del “nordeste peninsular” plena de Legionarios i de banderes espanyoles, no és perquè ells facin mal fet, sinó perquè és un aparador que els hi hauran deixat. I, després, ens enviaran els bisbes que ens envien perquè “ya se sabe que estos catalanistas están convirtiendo Cataluña en un erial” (el que ja els hi ha passat als bascos).  

No es tracta de veure qui té més llarga la catolicitat o l’adhesió (o la no adhesió) al Sant Pare. En un acte popular com és la inauguració de la Sagrada Família no es això el que està en joc. Es com si el dia de la Festa Major l’oposició municipal volgués presentar una moció de censura. No en traurà res, perquè els castells de focs i el so de les gralles ho tapen tot. Es tracta de veure qui i amb que s’omplirà els carrers i qui s’emporta la foto de la jornada.

O potser té raó Benítez, que es podran contrarestar els “informes” amb una imatge real del catolicisme català? Alguns bisbes catalans poden ajudar-hi, però no si se’ls deixa sols.