Ja em perdonaran que torni al tema de l’elecció dels bisbes. Però és també el que tothom et pregunta quan et veu: “Com està això de Barcelona?”.
Aquest dijous hem tingut la sort de poder escoltar el cardenal-arquebisbe de Madrid, José Cobo, a la Tribuna Joan Carrera. La conferència ha estat molt interessant per diversos motius, més enllà del contingut, en el qual podem combregar gairebé al 100%.
El primer motiu és que teníem la percepció que José Cobo representa una fornada de bisbes molt més propera a Francesc i ara Lleó XIV. Bisbes que tenen una clara consciència del que molta gent veu: que hi ha moltes coses que cal canviar. Com ha dit ell, l’Església no pot ser la imatge dels violinistes del Titànic, que van tocant la seva partitura aliens a tot el que passa al seu voltant mentre el vaixell s’enfonsa. Escoltar-lo gairebé dues hores, i en bona part sense llegir papers, ha permès confirmar en directe aquesta percepció: que hi ha una clara sintonia entre els sectors eclesials que aposten de veritat per la reforma de l’Església a la llum del Concili Vaticà II i el cardenal Cobo. També sobre la posició que ha de tenir l’Església dins la societat, com un agent que ajudi a generar consensos. Ser un espai de trobada. I posar al centre del debat social els qui tenen més necessitats.
No sempre hem pogut expressar sintonia amb l'arquebisbe de la capital de l'Espanya
Ha dit coses que podríem haver escoltat en una trobada de cristians progressistes dels anys 90. Ha parlat d’una nova recepció del Concili Vaticà II i de la necessitat de “retre comptes” de les decisions, d’escoltar, i de poder “parlar en llibertat”. O que “ningú pot decidir sol allò que cal decidir tots junts”. I que a aquells que “es posen nerviosos” amb la paraula sinodalitat, cal recordar-los que no és inventar-se res, sinó tornar als orígens de la vida de l’Església. “Canviar la manera de fer”, ha resumit. No està malament tenint en compte el pes d’un “jove” cardenal i arquebisbe d’una important capital europea. No sempre hem pogut expressar aquesta sintonia amb l'arquebisbe de la capital de l'Espanya.
Un altre motiu que ha donat rellevància a la seva intervenció és que Cobo és un dels cardenals que forma part del Dicasteri per als bisbes. És a dir, on se seleccionen els candidats episcopals que es proposen al Papa. Forma part de l’equip que estudia els informes que envien les nunciatures i que acaben formulant una proposta al Papa per cada bisbe que s’ha de nomenar. Ergo, segurament Cobo era l'única persona de la sala que sabia a ciència certa si el nomenament del nou arquebisbe de Barcelona ja està signat i qui és el designat. ´
Com podeu suposar, no ens ho ha dit, però ens ha deixat caure un “no penso que pugui trigar gaire”.
En aquest context també ha estat rellevant la reflexió que ha fet sobre el procés de nomenament de bisbes. Ha defensat el secretisme perquè en la selecció es parla de la vida de persones i no es tracta de fer-ne un espectacle. També ha defensat la seriositat del procediment que fa que les coses s’allarguin. Ha explicat que hi ha diòcesis que arriben a acumular informes de més de 800 pàgines valorant la situació i els diversos candidats. I que sovint els informes que arriben a Roma des de les nunciatures es retornen per ampliar la informació. Són informes que després han d’estudiar i valorar la quinzena de membres que ara formen el dicasteri. Per tant, això no té pinta de canviar.
Però sí que ha reconegut que el sistema ha d’evolucionar. I que de fet el mateix papa Lleó XIV va anar canviant formes de procedir quan era el prefecte del Dicasteri per als bisbes i que ara vol que continuïn canviant (Cobo no hi ha fet referència, però per primera vegada a la història en aquesta selecta comissió hi ha tres dones).
El que ha dit Cobo és que en aquest procediment “s’hauria d’escoltar més gent”. Sobretot que volen que hi intervinguin més els laics. Fins i tot ha lamentat que hi hagi gent consultada que no contesta.
No s’acaba de veure que aquests canvis vagin tan ràpids com ell ha dit. Però, en tot cas, van en la bona direcció. Aquesta és la bona notícia, que s’haurà de confirmar si finalment arriba una bona notícia per a Barcelona.