Vés al contingut
Per Jordi Llisterri i Boix . dg. 26/06/2022

Ja em perdonaran que parli d’aquest tema sense ser dona, metge, jurista o teòleg. Però arran de la sentència que permet limitar de nou l’avortament als Estats Units, com a periodista m’han cridat molt l’atenció alguns pronunciaments significatius de la Santa Seu.  

El tema de l’avortament socialment és força irresoluble. El punt de partida en aquest debat condueix a punts de sortida pràcticament irreconciliables. Si la convicció és que des de l’inici hi ha una vida humana, o, per contra, que aquesta vida humana no es pot considerar com a tal, és molt difícil el consens. I sí, a més, com han fet la majoria de mitjans de comunicació, la notícia se’ns explica només com una limitació de drets promoguda per integristes i que per oposar-se a l'avortament cal ser fatxa, homòfob i masclista, el debat és impossible.

En aquest context, un esquema simple porta a suposar que la Santa Seu s’hauria de pronunciar amb grans celebracions i felicitacions per una batalla guanyada. Així ho ha fet la Conferència Episcopal dels bisbes d’Estats Units. Però, curiosament, en una comunicació de la Pontíficia Acadèmia per la Vida, només remarquen un aspecte d’aquesta declaració dels bisbes americans. La que destaca que no s’ha de convertir el tema en un factor d’enfrontament: “És un moment per curar ferides i reparar les divisions socials; és un moment per a la reflexió raonada i el diàleg civil, i per reunir-nos per construir una societat i una economia que doni suport al matrimoni i a les famílies, i on cada dona tingui el suport i els recursos que necessita per portar el seu fill a aquest món amb amor”. La declaració de l'organisme pontifici dirigit per Vincenzo Paglia, insisteix que aquest tema no pot ser “un debat ideològic”, centrat en tirar-se eslògans pel cap. Alhora, a l’editorial de Vatican News, Andrea Tornielli, fa una reflexió en el mateix sentit, alertant contra “la polarització política” que “impedeix un veritable diàleg”.

Òbviament, destacar això no vol dir que la Santa Seu, el papa Francesc, o un servidor, ens haguem tornat Pro-choice. La postura és clara. Però senyala cap a on cal encaminar-se: com més radicalitzat, polititzat i polaritzat estigui el debat sobre l’avortament, més difícil serà que l’avortament deixi de ser la sortida fàcil. Tothom sap que no hi ha llei que aturi l’avortament. Serà clandestí, tolerat o perseguit, però existirà.  

Per això, soc partidari de buscar punts de trobada, més que eslògans o batalles judicials que normalment lideren grups parareligiosos amb interessos més ideològics o integristes que religiosos.

Crec que hi ha dos conceptes en els que podem trobar el consens social. D’una banda, que no estem parlant només d’un tema mèdic o científic i que mereixeria una ètica compartida. I, d’altra banda, el convenciment que cap dona que avorta ha d’anar a la presó.   

Crec que és fàcil compartir el convenciment que els subjectes afectats, tant la gestant com l’embrió, (com el progenitor) són subjectes de dret d’una situació que cal afrontar també amb consideracions ètiques o morals. No com un simple acte quirúrgic.

Un exemple molt clar, del que se’n parla poc, és el dol perinatal. Sigui per un avortament induït o espontani, ningú no dubta del que representa perdre aquell (o allò per alguns) que podria haver estat un fill. Un concepte que poden compartir els qui plantegen l'avortament només com un dret de la dona. Entenc que això vol dir que estem parlant d’alguna cosa més que d’una decisió facultativa, independent de les conviccions morals o religioses dels afectats.

L’exemple contrari és quan es planteja el tema de l’objecció de consciència. A Catalunya, els darrers mesos s’ha posat l’accent en que això impedeix a les dones realitzar avortaments a tots els centres sanitaris. S’ha presentat només com la denúncia d’una situació que atempta contra les dones. Però crec que també caldria posar en el debat públic perquè hi ha persones, formades i documentades, que prenen aquesta opció que segurament no afavoreix la seva carrera professional.

No seria bo explorar conjuntament més aquest camí enlloc d’embrancar-nos en baralles ideològiques o judicials? De trobar-nos parlant de què hi ha darrera d’una situació que condueix a l’avortament, enlloc de treure les pancartes o promoure les prohibicions? De què serveix prohibir l’avortament en un país on la majoria de la població hi està a favor?

Per mi és un exemple clar d’allò que diu el papa Francesc que és millor obrir processos que ocupar espais. Perquè es poden guanyar moltes batalles judicials però la clau d’aquest tema és quin convenciment social arrela sobre el que representa un avortament. I això només s’aconsegueix amb diàleg i buscant punts de trobada, no de batalla.

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.