Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Ara que vénen eleccions, he trobat rodona aquesta cita: “A Itàlia, i en molts altres països, els catòlics no plantegen la seva acció pública posant la seva esperança en un partit. Saben per experiència que el que és important no és que una formació política incorpori al seu programa la doctrina social cristiana, sinó que aquests valors es facin presents en tots els partits, de manera transversal”. Com a exemple, el mateix article afirma que si més del 80% dels italians marquen la casella corresponent a l'Església en la declaració de la renda és perquè “l'Església mereix la confiança d’una gran majoria de ciutadans, no només dels que es reconeixen en una tendència política”.

És de la versió catalana d’un article que descobreixo gràcies al twitter de l’Opus Dei, publicat aquest estiu a L’Osservatore Romano (al web hi ha una versió reduïda). Article del vicerector de Comunicació Institucional de la Universitat de Navarra que parla de política, sinó de comunicació. Tot plegat, doctrina segura.

Són molt recomanables els consells que dóna per una bona comunicació de l’Evangeli. Una comunicació que “té molt a veure amb el ‘cultiu’: sembrar, regar, podar, abans de collir”. Allò que comunicar és tot un discurs i no és fer una nota de premsa i lamentar-se perquè no l’ha publicat ningú. Tot i que no és el mateix tema, en una línia semblant parla aquest article d'Àngel-Jesús Navarro que hem recuperat a L'Opinió Publicada.

Convèncer sense derrotar. A més doble lliçó pels qui voler erigir-se de cacerbers de no se sap què i pels qui confien les seves aspiracions eclesials a una victòria electoral.