Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El cas Boffo-Feltri té alguns aspectes interessants que val la pena comentar. El que em sembla més rellevant, amb permís dels experts en els temes vaticans, és que mostra la quantitat de gent que hi ha interessada a enderrocar els sectors més oberts del Vaticà.

Encara que pugui no semblar-ho, dins la cúria i la jerarquia catòlica hi ha un gamma de matisos bastant àmplia, i entre elles, les més ‘progres’. És evident que ‘progre’ no és la paraula exacte i que no estem dient que a la Santa Seu hi hagi infiltrats de Som Església disposats a promoure una dona al papat. De fet, res s’assembla més a un cardenal que un altre cardenal. Però si que hi ha moltes modulacions entre la gent d’orde i moderada, a un extrem, i la caverna o el búnquer, a un altre. De Vaticà, no només n’hi ha un.

Doncs bé, crec que el cas Boffo-Feltri s’ha de llegir sabent que el secretari d’Estat, el salesià, Bertone i el director de l’Osservatore, Giovanni Maria Vian, representen aquest sector més conciliador i dialogant. I, precisament per això, no són pocs els qui tenen ganes de tombar-los. Per tant, darrera de tota aquesta polèmica, de veritats probablement poques; i de conspiracions, mitges veritats i ganes de fer mal, moltes.

El cas té encara un altre aspecte que crec és ben rellevant. Com acostuma a passar, un desmentit pot acabar donant més difusió a la possible mentida. El cas pràcticament no hauria sortit d’Itàlia que si no s’hagués emès la nota oficial. S’ha de calibrar molt bé quin efecte pot tenir desmentir una informació, encara que hi ha vegades que no hi ha més remei que fer-ho.

Però la nota de la Santa Seu té un punt molt rellevant. Nega tota implicació en l’afer del director de l’Osservatore i del secretari d’Estat –com no podia ser d’altra manera-, però explicita clarament que ho fa sota el mandat del Benet XVI. És a dir, que qui toca Bertone i Vian, toca al papa. En definitiva, que res de “mossegar-se i devorar-se” i que el búnquer –si bé pot tenir el lloc al Vaticà- no té via lliure.