Vés al contingut
Per Jordi Llisterri i Boix .

Estic plenament d’acord amb els qui critiquen el cost econòmic que tindrà la visita del papa a Barcelona. Hi estic perfectament d’acord:

-quan són els mateixos que critiquen els diners que es llencen cada estiu per les festes majors de Catalunya cremant focs artificials amb la de fam que hi ha món;

-quan són els mateixos que s’oposen que es destinin recursos públics per subvencionar activitats minoritàries com la dansa, l’òpera o la poesia;

-quan són els mateixos que no volen que se cedeixin locals públics a ONG, associacions de veïns o colles castelleres, perquè són entitats privades;

-i quan són els mateixos als qui els indigna que entre tots els contribuents haguem de pagar els costos de seguretat i mobilitat que genera cada quinze dies una concentració de 100.000 persones per veure un partit de futbol d’un club privat (que mou molts diners) o de les celebracions dels seus seguidors quan guanyen un títol i surten tots de cop al carrer.

També estic d’acord amb la transparència de les despesa pública:

­-si els qui s’obsessionen en conèixer les despeses de seguretat i mobilitat si fan el mateix quan es talla mig Barcelona per una prova atlètica.

-o si els que tenen un gran interès en saber que costarà la transmissió de TV3 són els mateixos que van preguntar-ho també per saber què va costar el desplegament (amb helicòpter i tot) de la manifestació del 10 de juliol, un esdeveniment també d’abast mundial. O sobre el concert de comiat del Lluís Llach a Verges, que també va emetre TV3.

Per tant, accepto les crítiques al cost dels viatges del papa si provenen d’uns principis íntegres i puristes, i no senzillament del fet que sigui un viatge del papa.

Dit això, en el cas de Barcelona tenim la sort que ens sortirà barato. En primer lloc, perquè l’escenari principal ja està muntat: la nau de la Sagrada Família. No cal construir un efímer altar majestuós destinat a ser enderrocat l’endemà de la cerimònia.

Des del punt de vista del cost públic, tot el que representa el cost de seguretat no serà més del que es mereix qualsevol cap d’estat o primer ministre que posi els peus a la ciutat. A més, no li haurem d’oferir cap àpat o recepció finançat per l’erari públic amb centenars de convidats. El papa dinarà a l’arquebisbat amb els bisbes que l’acompanyin a la Sagrada Família.

D’altra banda, TV3, com a televisió pública de Catalunya, assumirà la producció del senyal en directe dels actes del papa (com farà la TVG a Galicia a Santiago i com va fer el Canal9 fa quatre anys a València). Cal recordar, que, com és habitual, en els actes vaticans la senyal de televisió se cedeix gratuïtament a qualsevol televisió del món per garantir-ne la màxima difusió (les misses del papa no es venen com les curses de Fórmula 1).

També les administracions públiques s’han compromès a assumir el cost de la logística de l’acolliment dels centenars de periodistes acreditats per l’acte. Què millor ens pot passar que 1.000 periodistes vinguin a Barcelona? El cost de tot plegat, es recupera amb escreix per l’impacte mundial de l’acte. És un anunci gratis als telenotícies de mig món de marca Barcelona i de la Sagrada Família. (Vegeu què diu l'Ajuntament, no jo, al darrer paràgraf)

Finalment, hi ha les despeses de preparació, logística i difusió que ha d’assumir l’arquebisbat de Barcelona. Aquí tampoc cal patir. Martínez Sistach és fill d’un corredor de comerç que sap que els diners s’han de gastar en la mateixa mesura que costen de guanyar. No és donat a grans estipendis fastuosos, ni té iniciatives megalòmenes d’aquelles que ja pagaran els qui vinguin a darrera.

Alhora, tenim un delegat d’economia prou espavilat com per, si s’han de llogar unes pantalles gegants o unes cadires per l’exterior de la Sagrada Família, saber trobar un honest patrocinador que les financiï. I finalment, a Barcelona hi ha unes quantes ànimes devotes i adinerades que segur que estan encantes de donar un cop de mà per pagar cartells i llibrets catequètics només per tenir la satisfacció de veure el papa a l’interior de nau de la Sagrada Família.

Així, es pot patir per moltes coses de la visita del papa, però almenys jo no pateixo pel que costarà. I estic segur que a més se sabrà trobar un gest de solidaritat dins de la visita del papa en un país castigat per la crisi i per l’atur.

De les protestes en parlarem un altre dia. És un altaveu massa temptador per no aprofitar-lo.

Temàtica
Institucions
Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.