Ja em perdonaran però desconec quines són “les accions contràries i limitatives de la llibertat religiosa” que, segons sembla, s’estaven preparant a Vic i que han fet decidir al bisbat suspendre la missa de festa major i la resta d’actes religiosos d’aquest dissabte en honor a Sant Miquel dels Sants. Però crec que aquí no hi ha un tema de limitació de la llibertat religiosa.
És ben cert que, quan hi ha una polèmica que fa mal a l’Església, sempre hi ha sectors anticlericals disposats a atiar-la i a fer-ne caldo gros. Una mena d’inquisició laïcista que té potents altaveus i seguidors prou sectaris. Són els que, d’entrada, ja creuen que no cal fer (ni anar) a la missa de festa major en nom d’una laïcitat mal entesa que només s’aplica als actes catòlics. Aquests estaran ben satisfets: s’ha suspès la missa.
Però la polèmica sobre la presència de l’arquebisbe Luis Argüello a la missa no arrenca d’aquí. Prova d’això és que, si la missa l’hagués presidit el bisbe Romà Casanova —una persona amabilíssima, però que tampoc seria precisament un defensor de l’avortament ni del sexe lliure, i les seves homilies no crec que siguin del gust dels marxistes-leninistes que pugui haver-hi a Vic—, la missa s’hauria celebrat amb normalitat.
El problema crec que radica en la idea que a vegades tenim sobre la missa patronal. I no parlo només del cas de Vic. La missa de festa major, evidentment, és un acte catòlic perquè és una missa, però el que té de singular és que no és un acte només per als catòlics. És un acte en què, més enllà de les creences i ideologies, s’hi ha de sentir acollit i representat tot el poble. I, des del punt de vista de l’Església, és una oportunitat d’or per apropar-se al poble. Quants sermons de festa major hem hagut d’escoltar en què s’ha malbaratat aquesta oportunitat!
qualsevol altra dignitat eclesiàstica convidada a presidir la missa no hauria estat un problema
En el cas de Vic, qualsevol altra dignitat eclesiàstica convidada a presidir la missa no hauria estat un problema. A Catalunya hem tingut actes presidits per altes jerarquies molt més carques. El problema és que Argüello ha fet servir expressions molt i molt desafortunades quan ha parlat de temes en què l’Església manté una posició moral que xoca amb el pensament contemporani. Que, com a president de la Conferència Episcopal Espanyola, assisteix a actes amb el president de VOX. Que es carrega l’amnistia sense tenir present que és un fet amb un ampli consens dins de la societat catalana, més enllà d’ideologies i posicionaments nacionals. I que s’atreveix a parlar de concrecions polítiques i electorals que no estan consensuades amb els seus germans en l’episcopat, com ara demanar eleccions anticipades. Si aquest és el seu programa, no hauria d’estranyar a ningú que no sigui benvingut a Vic per presidir la festa major, que és una festa de tothom. Perquè no hauria passat res si hagués anat a presidir una trobada de monges o un pelegrinatge diocesà.
Per això crec que no és un tema de llibertat religiosa; és un tema de la persona. Algunes de les seves afirmacions s’han tret de context i s’han utilitzat esbiaixadament per atiar la polèmica contra l’Església. Però d’altres declaracions i posicions no se sostenen per enlloc. I, sobretot, no generen el consens, la concòrdia i el bé comú del què tant agrada parlar als bisbes. Refusar aquests posicions no ataquen la llibertat religiosa, almenys la meva.
I així ha estat com la polèmica ha sortit de mare i s’ha aconseguit que aquest any a Vic no hi hagi missa de festa major. Cosa que no s’havia aconseguit ni tan sols en poblacions on l’Ajuntament havia liderat una veritable creuada contra la missa. Però, malauradament, cada vegada els conflictes es polaritzen més i condueixen a radicalitzacions sense sortida. Una situació enverinada que segurament ara ja no tenia solució. Tot i que sempre es podrien buscar solucions més imaginatives i potser hauria estat més senzill solucionar-ho amb un oportú refredat provocat per aquests dies d’aire condicionat o amb un imprevist en la soferta agenda del president de la Conferència Episcopal. I tal dia hauria fet un any. Un any per refer ponts i encarrilar consensos. Que ja han patit prou les pintures de Sert de la Catedral de Vic.
