Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Sembla que el jesuïta José Ignacio González Faus al setembre sempre torna amb les piles ben carregades i ens regala un article digne de passar a la història. L’any passat ho va fer per la Mercè, i aquest any no ha esperat tant i dissabte a La Vanguardia va publicar un punyent article sobre els anuncis de prostitució als diaris.

El tema no és nou, però hi ha una frase punyent que justifica la lectura de l’article. González Faus agafa el toro per les banyes quan centra el tema en els beneficis econòmics que generen els anuncis de prostitució.

Diu una llegenda urbana que la vegada que un influent eclesiàstic va demanar directament al Conde de Godó que retirés aquests anuncis, quan aquest li va detallar els ingressos que generaven i la rellevància que tenien en l’economia del diari, el prelat no es va veure en cor de tornar-ho a plantejar. Doncs González Faus conclou: “M’atreveixo a preguntar a qualsevol director o accionista d’un diari què faria si un d’aquests anuncis fos de la seva filla”. Ja està tot dit. Com diu molt, en l’edició empresa, un destacat que sembla fet per despistar sobre el tema.

L’article fa referència a campanyes sobre les causes més diverses. Doncs amb l’afició que té l’Església per organitzar campanyes potser aquest tema seria una bona causa a promoure des de les entitats cristianes. A més, amb l’avantatge que seria un tema de consens entre les “dretes” i les “esquerres” eclesials (gairebé un miracle, i més miracle encara si no se la volgués apropiar ningú). De fet, seria molt més ortodoxa que les campanyes que organitzen alguns diaris suposadament aliats de la Santa Mare Església però que no els costa res posar a parir un cardenal. [No entrarem ara a comparar els dos articles, però que després no diguin dels "progres"]

Sé que durant tot l’any González Faus es anirà oferint bons articles, però espero el setembre del 2011 perquè em torni a sacsejar amb un dels seus escrits.