Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Bé, en realitat el títol correcte era “De 1 a 3”, però després del Madrid-Barça quedava millor. Perquè de 1 a 3 consultors catalans al Vaticà és el marcador que s’ha aconseguit aquesta darrera setmana. Triplicant.

Al monjo de Montserrat i rector del Col·legi Grec de Roma Manel Nin, consultor a la Congregació per a les Esglésies Orientals, aquesta setmana s’hi ha sumat Xavier Morlans a Nova Evangelització i Francesc Torralba a Cultura. Junt amb l’activista i admirador de CatalunyaReligió.cat Josep Miró i Ardèvol al Consell per als Laics, i amb Josep Maria Cullell com a assessor econòmic, aquesta és la selecció de catalans vinculats com a membres, consultors i assessors als organismes vaticans -si no m’he descomptat i deixant en una altra lliga als mitrats-. És a dir, persones que no hi treballen ni en depenen, però que tenen relació directa amb la Santa Seu.

Evidentment és una bona notícia primerament pel perfil dels escollits. Morlans i Torralba són del millor que podem portar pel món. És sobretot un merescut reconeixement, ja que a efectes pràctics només comporta més feina i més reunions per fer un servei a la Santa Seu. Però pocs són els cridats que són escollits com a consultors entre tots els catòlics d’arreu del món.   

Per extensió és també un reconeixement a l’Església catalana. Coincideix amb dues persones de l’Església de Barcelona que han treballat per la resta de diòcesis catalanes; Morlans aportant la seva experiència pastoral a diversos bisbats, i Torralba que no queda comarca on no hagi “predicat” i que a més de la seva tasca docent a Barcelona també li han confiat la formació al bisbat d'Urgell.

Però a més del mèrits propis i col·lectius, aquests nomenaments pontificis també mostren de què serveix anar fent xarxa romana. Si Ravasi o Fisichella han proposat a Torralba i Morlans és perquè coneixen i aprecien la realitat i persones de l’Església que es mou a Catalunya. Ni més ni menys que d’altres, però la nostra la coneixen de primera mà i pel que els hi expliquen gent d'aquí que volta per allà, no per quatre tòpics gastats. Una xarxa que s’amplia amb dos ambaixadors més.   

Resumint, dos nomenaments pontificis que reconeixen que des de les diòcesis de Catalunya és té alguna cosa a aportar a la resta de l’Església catòlica. I aquest és el repte més important. Més que per la vanagloria i l’exaltació, aquestes dos nomenaments són sobretot una nova exigència. L’exigència de creativitat i excel·lència col·lectiva per poder aportar el millor.