Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

“S'ha de dir no, protestar i fins i tot desobeir quan s'atempta contra drets fonamentals, però després cal passar a l'acció, comprometre's. La indignació per la indignació pot generar frustració. No serveix de res si no desemboca en alguna cosa constructiva. Comprometre's és conjurar el pessimisme, rebutjar el determinisme”.

Ho deia aquest divendres en una entrevista al El Periódico Gilles Vanderpooten, coautor amb Stéphane Hessel de ¡Comprometeu-vos!, que continua la nissaga d’¡Indigneu-vos!. Aquest diumenge, el mateix diari publica un avanç editorial on també s'hi pot llegir "Així doncs, ¿què hem de fer? Aquest món estrany i incert ¿ens ha de desanimar per això i deixar que ens enfonsem en el pessimisme? ¡No! La nostra capacitat per indignar-nos pot i ha de portar-nos a accions constructives, motivades pel rebuig de la passivitat i de la indiferència. Saber dir no. Denunciar. Protestar. Resistir. Indignar-nos. Desobeir, en ocasions, davant del que ens sembla no legítim i que retalla les llibertats i els drets fonamentals. Saber dir sí. Actuar. Militar. Prendre part en la 'insurrecció pacífica' que ens permeti donar respostes a un món que no ens convé. En una paraula: comprometre's."

La veritat, això de passar a l’acció i al compromís i a la militància ja m’ho van ensenyar fa vint anys a l’Acció Catòlica d’estudiants, com a molts els hi havien explicat abans, com fa gairebé cent anys ho va estructurar Cardijn amb la Revisió de Vida, o com deien a la Federació de Joves Cristians d’abans de la Guerra Civil: “El què és difícil, ho volem”. Serà que tot torna, o que està inventat.