Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Hi ha qui busca els culpables de l’exagerat augment de la tarifa elèctrica de quasi el 10%. Si desentranyéssim l’embolicadíssim misteri del mercat elèctric i dels seus mecanismes tarifaris potser faríem una mica de llum sobre aquesta qüestió. Em pregunto però si resoldríem alguna cosa, més enllà de fer-nos mala sang.
Per raons d’espai, em limitaré a comentar els fets essencials tot i assumint el risc que alguns considerin que justifico l’augment. En primer lloc cal que ens preguntem si és just que l’energia sigui tan barata. Cal que anem assumint que donada la progressió del consum actual d’energia, del tot insostenible, estem abocats a una escalada de preus que no imaginem. L’expansió econòmica, demogràfica i infraestructural que ha viscut el planeta en els dos últims segles ha vingut impulsada pel preu relativament baix dels combustibles fòssils, la principal font energètica encara avui. Però s’acaba. Si volem evitar un col·lapse cal que fem alguna cosa. 
Ens trobem ara mateix situats en una transició cap a un altre model on la planificació és cabdal, i està condicionada per directives supraestatals com la reducció d’emissions de carboni, l’harmonització dels mercats... El marge de maniobra és més aviat petit, però hi és. El canvi és cap a un altre model sense energies fòssils, probablement 100% renovable cap a mitjans d’aquest segle. Això pot sembla agosarat però és un horitzó desitjable, una altra cosa és si serà possible. De fet el que més ens importa no és el final del trajecte del canvi de model que és a llarg termini sinó el com s’hi arriba, és a dir, com es fa la transició i a quin preu.  
S’ha acusat de l’augment de la tarifa elèctrica al sobrecost que representen les primes a les renovables. Aquest sobrecost forma part de l’estratègia de canvi de model que ens ha de permetre superar un sistema, l’actual, basat en el petroli, la nuclear i el gas natural, que és enormement dependent, ambientalment insostenible i estructuralment car, encara que s’ha maquillat el cost real com veurem més endavant. La incorporació d’un sistema d’incentiu a les renovables i d’una política d’estalvi i eficiència és la garantia de canvi a llarg termini. Per això aquest és un sobrecost assumible, tot i que a curt termini representi un encariment. Mantenir en la transició de model un equilibri entre velles i noves tecnologies perquè el sistema sigui globalment governable, vol dir assumir determinats costos transitoris. En conseqüència podem esperar a curt termini encariments successius de l’energia elèctrica, perquè, a més dels costos associats derivats de decisions relacionades amb política energètica, els combustibles que encara avui representen la major part del mix de generació s’encariran seguint la previsible escalada de preus dels productes petrolífers.
No tot l’augment de preu de la llum és degut al sobrecost que representa l’aposta de canvi de model cap a un sistema basat en energies renovables. Hi ha hagut un maquillatge dels costos reals de l’energia elèctrica sota diversos conceptes remunerats a les empreses elèctriques i també derivats de l’externalització dels costos de la generació. Amb el temps s’ha acumulat un deute que s’anomena dèficit tarifari, que les empreses elèctriques estan disposades a cobrar. Es tracta d’una barreja de conceptes i de primes que no només s’abona a les renovables sinó també a les tecnologies convencionals com el carbó, el gas o la nuclear. Les empreses elèctriques, però, en els darrers anys han acumulat enormes beneficis gràcies a aquestes bonificacions que paguem a través de la factura de la llum.
Fer front avui a l’encariment de l’electricitat passa per una estratègia d’estalvi i d’eficiència. Si som capaços de gastar menys absorbirem els increments de la tarifa elèctrica. Es tracta de no malbaratar l’energia, res de nou, una cosa que ja sentia a dir al meu pare quan jo era un infant. En estalvi i eficiència hi ha molt camp a recórrer i molta inversió a fer, cosa que al mateix temps crearà llocs de treball.
Salvador Clarós és sindicalista