Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Acabem de tancar l’any del centenari del naixement del poeta Màrius Torres (Lleida 1910 – sanatori de Puig d’Olena 1942) i una bona manera de recordar el poeta és fer una passejada pels voltants del sanatori on va viure des de 1935 fins a la mort i on va escriure gairebé tota la seva poesia. Per preparar el passeig podem llegir prèviament Poesies de Màrius Torres (a cura de Margarida Prats Ripoll, Lleida, Pagès editors 2010), la darrera edició que ens posa a l’abast la seva poesia amb una bona presentació, acompanyada d’una breu però il·lustrativa selecció de cartes, proses i articles de Màrius Torres. No ens descuidem de posar el llibre a la motxilla i, asseguts en un dels bancs de dalt del Puig o a l’era del Mas Blanc, rellegir-ne alguna.
Deixem el vehicle en un replà que hi ha al trencall on comença el camí asfaltat que puja cap a l’antic sanatori (que va acollir també Antoni Tàpies i Josep M. Castellet), pel km 8 de la carretera C-1413, que va de Sant Feliu de Codines a Centelles. Enfilem la pista asfaltada, que travessa el bosc primer i que, en enlairar-se, ens mostra el paisatge. Arribem a l’edifici. L’entorn vegetal mostra la ferida de diversos focs. Darrere de la façana nord entre dos llorers, un de gros i un de xic, surt el caminet que ens durà al Puig. Hi ha un indicador de ferro, però costa de veure. El camí voreja el turó per la part obaga. Trobem un parell de bancs. Quan arribem a una pista de terra trenquem a la dreta i ens durà fins al Puig d’Olena (812 m). Hi ha uns bancs i una capelleta amb una senzilla marededéu de fusta. Bon lloc per llegir i contemplar el paisatge que abraça del Montseny al Farell. Baixem per la pista de terra, que ens duu fins a la pista asfaltada, al collet de Can Sants, sense passar pel sanatori. Una cinquantena de metres més avall, de la pista asfaltada surt un bon camí al peu d’uns rètols que ens fan saber que som en terra de tòfones i que no hi podem fer foc. Aquest camí ample ens portarà fins al camí MM (Matagalls-Montserrat), amb senyals verds i vermells, que agafarem trencant cap a la dreta, cap a llevant, i aviat s’enfilarà fins al coll de Ca l’Escopeter. Estiguem atents als senyals verds i vermells i no els deixem. Som dalt la serra de la Collada. Continuarem avançant cap a llevant seguint el sender MM fins al collet del Marsó. Anirem trobant alguns trencalls que deixarem i passarem arran d’un camp que ens permetrà contemplar Castellterçol i Castellcir a ponent i al nord. Arribats a una pista ampla (al collet del Marsó) en molt bon estat, de terra premsada, deixarem el sender MM i, doncs, els senyals verds i vermells. Trenquem per aquesta pista cap a la dreta que ens baixarà ràpidament cap al km 9 de la carretera C-1413. Un cop a la carretera trencarem cap a l’esquerra en direcció a Centelles fins al km 10, que trobarem indicat el trencall del Mas Blanc. Al Mas Blanc, on anava a passar de tant en tant alguns dies el poeta (i que durant molts anys ha estat centre d’acollida i espiritualitat), hi ha un bell rellotge de sol amb un poema seu. La tornada fins al cotxe (km 8) la farem per la carretera, normalment poc transitada i amb un recorregut sinuós molt agradable. Us aconsello que us situeu i seguiu tota la passejada, explicada molt succintament, amb el mapa Cingles de Bertí d’Editorial Alpina, edició 2004-2005.
Aquesta passejada la podem fer tranquil·lament en unes tres hores, sense comptar les parades.
I acabem amb una altra recomanació literària. Ambientada en aquest paisatge i sanatori, en els anys de la guerra i la immediata postguerra, i inspirada en Màrius Torres i en l’entorn del poeta, sense pretensions de fer-ne una biografia atès que barreja realitat i ficció, fa poc s’ha publicat la novel·la breu de Jordi Estrada Rius paral·lels (Berga, Edicions de L’Albí 2010). Una lectura per després de l’excursió.

Josep Pascual