Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

A Salt no hi ha un equip de pastoral obrera ben estructurat, però sí que, a la parròquia de Sant Cugat, formant part de diferents grups parroquials, hi ha un grapat de persones treballadores molt mentalitzades en la situació laboral i implicades en els grups i moviments socials. Periòdicament ens reunim per fer revisió de vida, posar en comú la situació laboral i els compromisos que com a cristians i com a treballadors prenem.
Amb motiu dels fets del febrer de l’any passat i del gener d’aquest any, que han afectat fortament la convivència a Salt, aquestes persones s’hi han posat a totes, i com a grup ho hem anat reflexionant.
1.-Salt és un poble tradicionalment tèxtil, ara amb fàbriques tancades, molt d’atur i sense perspectives de feina. Més de 30.000 habitants. 43% d’immigració de fora de la península: Marroc, països centreafricans, Índia, Paquistan, Llatinoamèrica, etc. Molts de grups i entitats culturals i esportives. Dues parròquies. Ajuntament socialista.
Davant el creixement de la immigració i els problemes de la manca de locals adequats per a les celebracions del culte (normatives municipals), amb la col·laboració directa d’UnescoCat, s’estableixen contactes amb tots els caps religiosos: musulmans, sufís, siks i les diferents esglésies evangèliques locals (Filadèlfia-gitanos) i centreafricanes (Adventistes, Presbiterians, Església de Crist, Ciutadans del Cel, etc. per crear la Taula de Diàleg Interreligiós. Portem dos anys d’existència, amb reunions cada dos mesos, excepte en casos urgents. Hi assisteixen unes 15 persones i es fan rotativament en els diferents llocs de culte i trobada, incloses les parròquies.
La nostra parròquia de Sant Cugat deixa la sala gran dels locals parroquials els dissabtes i diumenges a quatre confessions religioses centreafricanes. Això també és un bon motiu d’intercanvi i relació.
El Consell Parroquial ha propiciat sempre la coneixença, la bona relació i l’ajuda fraterna als cristians d’esglésies evangèliques nouvingudes.
Els membres del grup de pastoral obrera tenen, de temps, relació directa amb la problemàtica de la immigració, per motius de feina i de veïnatge.
El conflicte de finals de febrer del 2010, difós i agreujat per la pressió mediàtica, neix d’una sèrie de robatoris i la sensació d’inseguretat per part d’alguns comerços i particulars, que, en un ple municipal, es queixen i creen aldarulls per fer sentir les seves reivindicacions de més seguretat. Algú acusa d’alguns robatoris a immigrants. Els marroquins se senten ofesos i manifesten públicament el seu desacord. Els mitjans de comunicació extremen les posicions.
Les dues parròquies es reuneixen i es parla de la situació, juntament amb Càritas fan costat als immigrants més desfavorits i a l’Ajuntament, que manifesta el compromís de trobar-hi solució proposant més atenció als immigrants i més seguretat ciutadana, però que no disposa de recursos suficients.
Les dues parròquies, Sant Jaume i Sant Cugat, fan públic el cap de setmana del 27-28 de febrer el següent comunicat, al qual es dóna la més àmplia difusió, per contrarestar el clima de crispació i incertesa:
Treballem pel respecte, el diàleg i la convivència
A partir dels fets conflictius d’aquests darrers dies en el nostre poble, dels quals s’han fet ressò els mitjans de comunicació, les dues parròquies de Salt reiterem la nostra voluntat de treballar pel respecte, el diàleg i la bona convivència entre els veïns, com ho fem des de la Taula pel diàleg interreligiós de Salt.
La seguretat és un dret, com és un dret tenir un treball digne i ho és poder posar cada dia un plat a taula.
Més que prendre partit, es tracta de fer costat a les persones més febles i desprotegides.
La solució dels conflictes no es troba en els enfrontaments, sinó en el respecte i el diàleg, que asseguren una bona convivència.
Recordem, en tot moment, l’anomenada Regla d’Or evangèlica, vàlida per a tothom: “Feu als altres tot allò que voldríeu que ells us fessin a vosaltres”.

L’Ajuntament dialoga amb totes les parts, amb el compromís, com s’ha dit, de més atenció als immigrants i més seguretat ciutadana.
Les dues parròquies (amb els Consells, tots els grups parroquials, associacions, col·laboradors i a les misses) i Càritas Salt (amb tots els grups i accions-més de 70 voluntaris-), utilitzen tots els recursos per mentalitzar sobre els drets dels immigrants i la construcció d’una convivència basada en el respecte i el suport als més febles i vulnerables.
La Taula de Diàleg Interreligiós ho continua treballant des de primera línia, juntament amb el problema de la manca de locals pel culte.
A les nostres parròquies, la relació amb els immigrants és un dels punts prioritaris dels objectius i del treball pastoral. També ho és en el grup de pastoral obrera.
Des del març, el clima de convivència és cada vegada millor i la situació cívica s’estabilitza completament.
2.-La tensa situació viscuda el passat mes de gener a Salt va començar amb el robatori d’una moto per part de dos nois marroquins. La policia municipal, que ja els coneixia, els va perseguir amb el cotxe. El noi que anava a la part de darrera de la moto, en veure-ho, va baixar i corregué a amagar-se, el conductor va accelerar i la moto va xocar contra un arbre, el noi, que no es va fer res, corregué i va entrar en un portal d’habitatges, els municipals li van anar al darrera. El noi va sortir per la finestra del cinquè pis que dóna al pati interior per baixar per la canal de l’aigua i escapar-se dels municipals. Va relliscar i va caure del cinquè pis al pati. Es va commocionar greument amb traumatismes. El van traslladar urgentment a l’hospital i el posaren a l’UVI.
El divendres, 14 de gener, van fer córrer que el noi ja era mort. Una bona colla de companys, més o menys de la seva edat, es van manifestar davant de la policia municipal cridat: “assassins” i van cremar contenidors.
L’endemà, la nit del dissabte, dia 15, la situació es va agreujar:  5 cotxes i  7 motos cremats, parets emmascarades i una gran sensació d’indefensió, tot i la gran quantitat de mossos d’esquadra repartits pel poble.
Les associacions de veïns i les entitats convoquen una manifestació silenciosa pel dissabte 22 de gener. Tot i no veure-ho clar, ja que pot complicar el clima de crispació i poden venir grups radicals contra els immigrants, els grups parroquials, inclòs el de pastoral obrera, hi participen. Aquella setmana va ser de molta tensió. El noi va morir. Hi va haver moltes reunions. Finalment es consensua el manifest que es llegeix al final i el lema de la manifestació silenciosa: “Volem viure a Salt en pau i bé”.
A la manifestació hi van participar més de 3.000 persones, moltes d’elles immigrants, colze amb colze amb els saltencs de sempre. Va ser una lliçó de civisme i de voluntat de convivència, de respecte i de voler avançar junts.
El grup de pastoral obrera n’ha tret conclusions. Els companys immigrants són treballadors, molts d’ells sense feina. Viuen en extrema pobresa. Són els que més necessiten el nostre suport. Volem afavorir l’intercanvi de cultures. En definitiva, apostem per la convivència a Salt.
Fèlix Mussoll, Delegat de Pastoral Obrera de Girona.