Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Els nous límits de velocitat a les vies metropolitanes, o com amagar la contaminació sota l’estora: una estratègia de CiU per evitar fer front a l’excés de cotxes i de contaminació a Barcelona.

Barcelona té un greu problema de contaminació de l’aire per culpa fonamentalment del transit rodat. El transit és la font d’emissió principal dels contaminants atmosfèrics més perillosos per a la salut humana: els òxids de nitrogen (NOx), els òxids de carboni (CO), i les partícules en suspensió de mida fins a 10 micres (PM10). Concretament és el responsable del 75% de les emissions contaminants. 
Aquesta situació, greu pel que fa a la problemàtica que porta associada, que sembla a vegades ignorada per part de la població que viu i pateix les seves conseqüències, ve de la necessitat quotidiana de desplaçar-se per realitzar diferents activitats, com accedir al centre de treball, els centres escolars i de comerç, etc. Els desplaçaments, o sia la mobilitat generada per l’activitat de la població de l’àrea metropolitana, suposa un transit intens, que és la causa principal de la contaminació atmosfèrica en els àmbits urbans.
La planificació urbanística executada en els darrers 30 anys a l’àrea metropolitana de Barcelona ha afavorit un teixit  urbà dispers i insuficientment comunicat amb mitjans de transport públic col•lectiu. El territori urbà metropolità pateix avui importants carències en infraestructures de transport de mercaderies per ferrocarril, fet que motiva un transit intens de camions, i té una deficient cobertura ferroviària de rodalies. En canvi, s’ha incrementat abastament la capacitat de les carreteres i les vies ràpides d’accés de manera que s’ha afavorit una major utilització del vehicle privat, generalment amb molt baixa ocupació que, a més de ser altament ineficient i comportar un malbaratament energètic, provoca uns nivells de contaminació atmosfèrica que perjudiquen sensiblement la salut de les persones, i a més genera congestions i col•lapses circulatoris. Aquesta estratègia de mobilitat metropolitana que recolza bàsicament en l’ús del vehicle privat és clarament errònia, però hi ha determinats sector de la societat que per interessos econòmics o per resistència cultural es neguen a canviar. CiU no representa altra cosa que la veu parlamentaria dels qui s’oposen al canvi.
No cal donar-hi gaire voltes per entendre quina és l’explicació de l’obcecació del conseller Felip Puig quan intenta argumentar i justificar una mesura, l’aixecament del límit de velocitat, que contradiu, es miri com es miri, allò que indica el sentit comú per no dir ja els estudis acadèmics i les evidencies. El conseller és la titella del lobby de l’automòbil.
Cau pel seu propi pes que si del que es tracta és de reduir la contaminació el que cal fer és limitar l’ús del vehicle amb motor de combustió. Es poden articular diferents mesures que van des de la prohibició de circular, fins la reducció del límit de velocitat, passant per la introducció de la bicicleta pública, les àrees de pacificació del transit, els carrils exclusius per a vehicles amb alta ocupació o de transport col·lectiu, eliminació o gestió de pagament dels aparcaments en el destí, etc.
Dir que la regulació variable de la velocitat soluciona el problema de la contaminació, és tant com intentar amagar la brossa sota l’estora. Les emissions de contaminants és difonen a través de l’aire i es dispersen o es concentren depenent dels agents meteorològics. En conseqüència el factor meteorològic, per exemple el vent, el que facilita és una menor presencia aparent de contaminants. No pas una disminució de les emissions. Aquesta actitud d’amagar el problema, és com la d’aquells conductors que aixequen el peu de l’accelerador quan s’aproximen a un radar de tràfic i tornen a pitjar-lo quan ja ha passat el perill de ser multats.
El que és evident és que la mesura més eficient és la que actua directament sobre els motors de combustió interna de gran cilindrada, que son els que generen el gruix de les emissions contaminants. Com que la velocitat té a veure amb el règim de revolucions del motor i aquest amb la quantitat d’emissions, es constata que a partir de 80Km/h que és quan les emissions son més baixes, aquestes comencen a créixer exponencialment. Es podrà dir que amb el límit de 80 no és suficient, i que cal fer més coses per reduir la contaminació, però el que no es pot fer és autoritzar córrer més perquè no només no ajuda sinó que perjudica. Si per cas, es podria deixar córrer només a aquells vehicles que no superin determinat nivell d’emissió, és a dir, els cotxes elèctrics, els híbrids i els de cubicatge baix. Sobra esmentar, sia dit de passada, que augmentant el límit de velocitat no disminuiran pas els accidents. 
Salvador Clarós i Ferret