Vés al contingut

Judit Montenegro

Es preparen per assumir les responsabilitats pròpies de la vida adulta, en un futur més o menys llunyà. Anant a l’escola. O ajudant a casa. O bé cuidant de la seva família. O treballant a llars, fàbriques o a carreteres venent els seus cossos. Parlem de nenes. El seu origen marca el seu camí de ben aviat; neixen i es troben amb un món que no han construït però on veuran violats molts dels seus drets primerencament. La periodista Almudena Ortega relata com la misèria que pateixen nenes al sud del Brasil les porta a oferir els seus cossos a conductors que circulen cap a l’Uruguai per la carretera BR116. I sense creuar l’Atlàntic, l’associació Prevención, Reinserción y Atención a la Mujer Prostituida ha detectat durant aquest any nou menors d’edat en una xarxa d’explotació sexual, essent obligades a prostituir-se a Madrid.

Uns 140 milions de dones i nenes sofreixen en l'actualitat les conseqüències de la mutilació genital femenina practicada, en la majoria dels casos, en algun moment entre la lactància i els 15 anys, segons l’OMS. Un clar reflex de la desigualtat de sexes i una forma d’extrema discriminació. De violació dels drets a la salut, la seguretat i la integritat física de les nenes i del dret a no ser sotmesa a tortures i tractes inhumans o degradants. I de violació del dret a la vida per a totes aquelles nenes que moren durant la seva pràctica. En contexts bèl·lics, nens i nenes pateixen enormes efectes a causa de la seva vulnerabilitat. Les nenes, a més a més com a dones, són en moltes ocasions violades per primer cop. Recordo que la desigualtat entre sexes pren partida de nou en edat primerenca en l’exposició del fotoperiodista Gervasio Sánchez, “Dona Afganistan”. Un enorme percentatge de les fotografiades eren nenes amb el seu marit, que li doblava o triplicava l’edat. Adolescents amb cinc o més fills; naixements que havien causat greus malalties al nouvingut i greus efectes físics a les nenes. Però així van planificar els seus destins el cap de les seves famílies; els seus pares. Després, la seva tasca a la vida era cuidar dels seus fills, la casa i servir el marit. També suportar els seus maltractaments i abusos. El treball domèstic és el seu fi. Les valentes que s’atreveixin a estudiar són mal vistes; d’altres decideixen impartir els estudis fora de l’Afganistan.

Amb aquesta radiografia mai seré capaç d’acabar de reproduir els milions de casos de violacions de drets a les nenes. I em ve a la ment un noi, conegut meu, que un dia em va dir com la discriminació cap a les dones, avui en dia, ja no existia i que, si n’hi havia, era per voluntat pròpia del gènere femení; perquè tenim totes les oportunitats del món. Espero haver-li recordat l’existència avui en dia de les dones més joves que són objectes sexuals, aquí i a molts països, sense dret sobre el seu cos, sense dret a decidir i a més sortides davant la misèria. De les nenes que, pel fet d’haver nascut dones, són mutilades a molts indrets. De les nenes que no van a l’escola perquè el matrimoni converteix la seva funció a la vida ser la dona de la casa. Però suposo que ell es referia a les dones en els anomenats “països desenvolupats”. Com si la violència fora de les nostres fronteres no fos la nostra responsabilitat o un cas perdut ben lluny d’aquí. No oblidem que les nostres armes són finançades amb els nostres diners i produeixen guerres. Que la misèria i la pobresa forma part del sistema que tots conformem i que la riquesa no és gratuïta. Que les fàbriques on les nenes treballen explotades serveixen a moltes de les empreses dels nostres “països desenvolupats”. I que les nenes haurien d’estar a l’escola i desenvolupar la seva persona, no fabricant la nostra roba, venent el seu cos, essent víctimes de violacions i assolint el rol social de ser una bona esposa i mare que serveixi el seu marit, la família i la casa. Les nenes han de poder escollir i créixer en igualtat.

Per totes aquestes nenes, aquest diumenge 11 d’octubre el món es tenyirà de color princesa per al Dia Internacional de la Nena. Dia que va ser declarat el 19 de desembre de 2011 a l’Assemblea General de les Nacions Unides per a reconèixer els drets de les nenes i els reptes excepcionals que confronten les nenes de tot el món. L’Empire State Building, les piràmides d’Egipte, les cataractes del Niàgara i el London Eye de Londres. L’Alhambra de Granada i la façana del Palau de Cibeles a Madrid, també. I molts més monuments i edificis emblemàtics es tenyiran de color rosa, el que ha tocat que representi el sexe femení, per unir-se a la iniciativa de la campanya mundial Por Ser Niña, de Plan Internacional. Aquest serà un símbol de protesta per “aconseguir que els líders mundials es comprometin a garantir almenys 9 anys d'educació universal gratuïta i de qualitat per a totes les nenes del món, donant-los les eines per desenvolupar el seu potencial i la capacitat de sortir del cercle de la pobresa”, segons aquesta fundació organitzadora. Si totes les nenes són defensades efectivament durant els seus anys d’adolescència, tindran el poder de canviar el món. La lluita per empoderar-les per a què decideixin sobre la seva vida és diària i responsabilitat de totes i tots. Comencem per l’11 d’octubre i seguim.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.