(Mercè Solé) No cal dir que disposar d’un transport públic de qualitat és avui un dels reptes més importants amb què ens trobem: per la crisi climàtica i per la crisi econòmica. Ho sabem bé els veïns del Baix Llobregat, que ens trobem amb una xarxa de comunicacions més aviat penosa. Si voleu anar a la capital de comarca o a la seu del bisbat des del Delta del Llobregat, per exemple, us heu de desplaçar forçosament a Barcelona i des d’allà adreçar-vos a Sant Feliu, per tren o en bus. En no disposar de metro, la Renfe (buff) i els autobusos són l’eix principal de transport.
Doncs bé, el transport per autobús és una concessió que surt a concurs públic, per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Durant molts anys, la concessió la va obtenir l’empresa Mohn, molt arrelada a la ciutat de Viladecans. La qualitat del seu servei sempre ha estat prou bona, dins de la natural tensió entre les línies existents i les que a molts ens agradaria que existissin. El 2021, però, el concurs el va guanyar una multinacional. La va guanyar perquè el sistema de licitacions vigent havia obtingut moltes crítiques i les condicions per optar-hi es van modificar. Des del 26 de desembre de 2021, el transport que uneix els municipis de Castelldefels, Gavà, Viladecans i Barcelona (entre d’altres poblacions) recau en Avanza. I des d’aleshores el servei ha empitjorat perceptiblement: modificació i reducció de línies i avaries constants per uns autobusos en pèssim estat, el manteniment dels quals no ha estat adequat. És habitual que et passis una hora esperant un autobús que té una freqüència anunciada de 20 minuts, o que et quedis tirada a qualsevol lloc perquè el bus s’ha espatllat, o que la rampa no funcioni (el 50 % segons una inspecció que detalla La Vanguardia). Això ha comportat des de la revolta d’usuaris que es neguen a pagar fins a una multa de més de 300.000 euros.
Els 630 treballadors de l’antiga Mohn han estat absorbits per la nova empresa i també ells s’han trobat en notables disfuncions internes (sense vestuaris, sense una bona connexió i comunicació, i amb problemes de caire organitzatiu), i sobretot amb un conveni sense actualitzar. La seva dura negociació ha comportat vagues des de mitjans de desembre i té una repercussió importantíssima en la vida quotidiana dels veïns d’aquest “passadís” immens entre Castelldefels i la Plaça d’Espanya de Barcelona. La paràlisi del bus té com a conseqüència el caos circulatori i ens altera la vida a tots.
Des de la Pastoral Obrera de Catalunya ens vam posar en contacte amb el comitè d’empresa. Per conèixer directament el problema i també per expressar-los el nostre suport i la nostra pregària. Perquè francament, vist com Avanza tracta els usuaris del seu servei, no costa gaire imaginar-se com tracta els seus treballadors. Els motius de la vaga són sobretot la necessària actualització de l’IPC (tenen el sou congelat des del 2019), l’increment de plusos per als qui fan servei nocturn i la millora de la flota d’autobusos (que posa a prova conductors i usuaris per les seves males condicions).
El problema d’Avanza no és nou. És reflex d’una qüestió que, si més no, al Baix Llobregat comença a ser molt preocupant, i és que el sistema de licitacions, pensat inicialment per evitar privilegis i corrupteles, té molts efectes col·laterals indesitjables, perquè el tema econòmic sempre té més pes que no pas la qualitat del servei, i perquè les grans corporacions tenen molts recursos legals per driblar les administracions públiques quan aquestes intenten forçar-los a prestar un bon servei i un entramat d’empreses que els permeten emmascarar les coses. Ha passat amb els serveis de cura domiciliària, que tenen una estranya tendència a quedar en mans de Florentino Pérez. I passa també amb el transport adaptat per a persones amb discapacitat, que ha acabat en mans de Monbus, una altra empresa amb la qual els usuaris ens hem hagut de quadrar.
Pot semblar que el problema d’Avanza no pinta res al blog de la Pastoral Obrera. Ben al contrari: els treballadors han de poder fer la feina en condicions dignes. I els usuaris dels serveis públics (també majoritàriament treballadors) tenen dret a serveis de qualitat. I totes aquestes coses no són alienes a les nostres vides: tenen una expressió política, sindical i solidària que és responsabilitat de tots, perquè es tracta del bé comú. Ho diu el papa Benet a Caritas in Veritate. Però, sobretot, es desprèn de l’Evangeli.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.