(Lourdes Burzón) Tenia 16 anys, començava a treballar a la fàbrica tèxtil del Poblenou. Un moment de canvi, em plantejava deixar l’Acció Catòlica de la parròquia perquè jo necessitava integrar-me amb les noves companyes. Mossèn Pedrals, de la parròquia, em va proposar conèixer l’Anna Garriga i un grup que segurament m’aniria bé.
Jo havia descobert Jesús a la catequesi de la parròquia i vaig descobrir un Jesús únic. Aleshores jo veia que allò no continuava i per això vaig demanar una altra cosa. Així vaig conèixer la JOC.
Vaig descobrir una manera nova de viure la meva fe. El grup el portava la Maria Pisa., la més gran, la Josefina Faidella, la Quimeta Mestre, la Rosita Brioso, de tres fàbriques diferents, totes nenes de 13, 14, 15 anys. Nenes que s’organitzaven i compartien els problemes del lloc de treball.
Sobretot em meravellava com s’atrevien a protestar als encarregats per les injustícies que veien.
(Verdaderament era el que jo necessitava).
¿Recordeu la venda del calendari? Nosaltres sortíem el diumenge a fer propaganda i a vendre el calendari per les cases. Vaig entrar a casa de veïns que no coneixia...
Vaig controlar la vergonya, vam organitzar grups de barri, festes, excursions, compartint amb nois i noies del barri i amb un grup de nois jocistes...
Així vaig conèixer en Josep Sànchez. Ens vam enamorar i ens vam casar.
Agraeixo als que en aquells anys portaven el moviment, nois i noies amb els consiliaris, de molta fe i al cor la classe obrera, de tenir l’empenta i el valor de sentir-se obrers i defensar el moviment dins l’Església i el seu lloc com a cristians.
Una gran lliçó per a tota la meva vida!
(Publicat a la revista L'Agulla)
