(Maria Guarch) Cent anys sent joves és el lema de la trobada que va reunir més de 500 persones al monestir de Montserrat amb ocasió del centenari de la Joventut Obrera Cristiana (JOC). Iniciada pel prevere belga Joseph Cardijn l’any 1925, el principal objectiu de la JOC és transformar els joves obrers en agents evangelitzadors d’altres joves obrers i ajudar-los a dignificar el seu treball mitjançant l’Evangeli i el mètode de la Revisió de Vida. I com a moviment present i actiu en la societat catalana, la JOC ha anat evolucionant d’acord amb els principals reptes als quals s’enfronten els joves de cada moment: quantitat de militants, capacitat de compromís, organització i estructura, preocupacions, campanyes, debat obrer-treballador... En aquest procés cal destacar el paper de la JOBAC, que va néixer l’any 1974 com a reinterpretació de les intuïcions de Cardijn amb la voluntat d’apropar-se a joves catalans i castellans, joves treballadors i estudiants, joves allunyats de la fe i joves que la vivien a casa amb la família. L’any 1992 aquestes dues realitats es van fusionar per donar lloc a l’actual JOC Nacional de Catalunya i les Illes, fet que explica la presència d’exmilitants i exconsiliaris dels dos moviments, juntament amb els joves que actualment formen part de la JOC. L’acollida de la trobada va ser acompanyada per una batucada gentilesa del grup Basamba, al qual cal agrair l’esforç i la dedicació en els seus ritmes per animar-nos a tots sota el sol de justícia que duraria tot el dia. Unes paraules de benvinguda d’en Jordi Carrasco, president actual de la JOC Nacional de Catalunya i les Illes, van donar pas a quatre taules rodones, la principal activitat del matí.
“La revisió de vida obrera continua donant resposta?” És la taula rodona en la qual van participar com a ponents l’Helena Carrasco, il·lustradora, tècnica de gènere, militant de la JOC, animadora del MIJAC; en Ramon Bufí, professor jubilat, rector de Roda de Ter, exmilitant de la JOC; la Fina Faidella, que ha treballat en una fàbrica tèxtil i com a infermera, exmilitant de la JOC, actual militant de l’ACO, ha dedicat gran part dels seus esforços militants a lluitar perquè l’escola pública arribés al barri del Congrés; i en César Martínez, moderador de la taula, natural d’Elda, molt vinculat als moviments juvenils de la seva ciutat, actualment militant de la JOC de Nou Barris. Un espai per compartir com s’ha viscut la revisió de vida des de l’inici del moviment fins ara. Destaca l’experiència que la revisió de vida només es pot aprendre a mesura que se’n té experiència, és un mètode vivencial que ajuda els joves a empoderar-se i realitzar-se.
“Classe obrera: fet, opció o sentiment?” és la segona taula rodona. Hi van participar la Maria Outomuro, militant de la JOC, exalliberada d’iniciació, militant de Joves Ecosocialistes, i treballadora de l’Associació Salut i Família; Mercedes Vidal, militant de l’ACO, exmilitant de la JOC, ambientòloga, centrada sobretot en l’ecologia i la mobilitat urbana, implicada en els moviments veïnals de la Sagrera; Xavier Ricart, també exmilitant de la JOC, actual militant de l’ACO, amb fortes vinculacions al moviment sindical, en concret a CCOO; i en Sergi Flores en va ser el moderador. Un espai per compartit com han viscut la seva opció obrera i com han viscut la lluita col·lectiva des de la fe. Però un espai també per veure quins són els principals reptes que planteja el fet de sentir-se classe obrera en un moment que el discurs imperant als mitjans de comunicació i, sobretot, a les xarxes socials allunya el sentiment de pertinença a la classe treballadora a favor del “somni americà”.
La tercera taula rodona es titula “Des d’on evangelitzar?” i hi van participar: Xavier Morlans, prevere, professor de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, consiliari a l’hospital de campanya Santa Anna, músic i exconsiliari de la JOBAC i la JOC; Teresa Gené, laica consagrada a l’orde de Verges, treballadora apostòlica del bisbat de Solsona, delegada d’ensenyament i cultura i responsable de l’escola de formació del laïcat; Maria Freixa, membre de l’equip de comunicació de la delegació de joventut del bisbat de Terrassa i implicada en la vida parroquial; i Francesc Voltas i Carla Mallol, moderadors de la taula. I s’hi van compartir diferents experiències d’evangelització i va servir per qüestionar-nos on encaixa el model d’evangelització jocista enmig de totes les noves propostes que apareixen. D’aquesta taula es destaca la importància de predicar amb l’exemple, no amb paraules, sinó amb fets: el que ens fa cristians no és l’etiqueta amb la qual ens definim, sinó les accions que fem per a la construcció del Regne.
La quarta i última taula rodona va ser “La influència de l’Església en la vida de les persones LGTBIQ+”. Hi van participar Pepe Baena Iniesta, consiliari de la JOBAC i de la JOC, capellà, implicat també en el MIJAC i l’ACO; Miquel Palau, exmilitant i consiliari de la JOC, militant de l’ACO; Pau Hernández, militant de la JOC (val la pena escoltar la seva presentació, en la qual qüestiona i contrasta la diferència en la manera com es defineixen i es presenten les persones heterosexuals i les del col·lectiu LGTBIQ+); Ruth Sánchez en va ser la moderadora i també va llegir el testimoni de l’Antònia, que per motius personals no va poder participar de l’acte. Tenint en compte la creixent sensibilització dels joves en aquesta qüestió i la coincidència de la celebració del centenari de la JOC amb la de l’Orgull, fer una taula rodona sobre aquest tema era una bona manera de tractar aquest tema tan complex dins de l’àmbit eclesial. Tots els testimonis van destacar la importància de tenir espais fronterers per tal que les persones LGTBIQ+ que també són creients puguin viure aquestes dues realitats sense complexos.
En totes les taules rodones van sortir encara més reptes i reflexions que no podem resumir en aquest breu article. És per això que us convido a visitar el canal de YouTube del Secretariat Interdiocesà de la Pastoral Obrera de Catalunya, on trobareu tots els vídeos en una llista de reproducció.
Aquesta celebració no només ha coincidit amb el dia de l’Orgull, també ha coincidit amb la celebració del mil·lenari del monestir de Montserrat. Per aquest motiu vam poder gaudir del videomapatge “Lux splendens” i amb el parlament de l’abat Manel Gasch, que va destacar la importància de celebrar tots els anys que es van fent, siguin trenta, cinquanta, trenta, cent o mil: “Als mil no s’hi arriba si no es passa per tots els que hi ha al davant”. En els parlaments també hem comptat amb la presència del bisbe i exconsiliari de la JOBAC, Joan Enric Vives, que va destacar que la JOC és molt més que un moviment, un mètode, sinó que és una manera de ser cristià que ha tingut un gran impacte en la seva manera d’exercir el ministeri episcopal. El director general d’Afers Religiosos i exmilitant de la JOBAC, Ramon Bassas, que ha destacat la importància de l’acte pel conjunt del país i també el paper de la militància en aquests moviments per encendre les ganes de treballar i canviar les coses. Finalment, vam poder sentir unes paraules de la més veterana de tots, la Lourdes Burzón: “Agraeixo els que en aquells anys portaven el moviment de tenir l’empenta i el valor de sentir-se obrers i de defensar el moviment dins de l’Església i el seu lloc com a cristians. Una gran lliçó per tota la meva vida”.
Després dels parlaments es va celebrar l’Eucaristia en la qual una carta imaginària de Cardijn anava introduint cada una de les parts. L’Eucaristia es va allargar i el monestir, puntual, va obrir les portes a l’hora convinguda amb l’organització, així que uns quants turistes van poder gaudir participar en una celebració jocista. Les múltiples fotografies grupals i una cantada de cançons van acabar la celebració.
Cent anys sent joves podria semblar un lema irònic tenint en compte la gran quantitat de cabells blancs que sumàvem entre tots els participants, però el més important de tot són les experiències que hem viscut mentre ens creixien aquests cabells blancs. Com a exmilitant de la JOC fa molta il·lusió i molt de goig tornar a trobar-te amb antics companys i consiliaris, i també veure que els fills dels consiliaris i companys, que havies conegut quan eren petits, ara tiren endavant el moviment. L’alegria i l’excitació que hi havia en l’ambient mostraven clarament el gran impacte que la JOC i ha tingut en la vida de tots els que hi érem. Actualment, el moviment està en una de les fases d’empetitiment, fins i tot patint el rebuig de certes autoritats eclesiàstiques, que prefereixen apostar per altres moviments més populars, però sense el caire social que caracteritza la JOC. Així que cal agrair i felicitar la feina que han fet, amb el suport del SIPOC, per poder dur a terme aquesta celebració. Esperem haver pogut transmetre aquesta alegria i aquest agraïment a tots els militants i consiliaris de la JOC; que hagin pogut veure que realment “som molts més dels que es pensen” i que això ens esperoni a tots plegats a continuar treballant per a la construcció del Regne i per a la dignitat dels joves treballadors.
Maria Guarch
(Publicat a la revista L'Agulla)
