El Regne del cel és a prop

(Jaume Duch) Ben aviat, després del baptisme en el riu Jordà, Jesús va presentar el seu discurs programàtic: "Convertiu-vos. Que el regne del cel és a prop." A partir d'aquell moment tot va canviar en la vida del nou predicador de Galilea, i en la vida dels qui escoltant la seva crida van estar disposats a seguir-lo.

Una revolució estava naixent: "Sobre els qui habitaven ombres de mort ha sorgit una gran llum." Amb la crida del mestre va començar a néixer un nou grup amb vocació missionera. Ell els va dir: "Sereu pescadors d'homes." A partir d'aquell moment ja no hi va haver manera de parar: "Anaven per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, predicant la Bona Nova del Regne i guarint entre la gent tota malaltia."

Cal remarcar dues coses: la universalitat del missatge i la curació dels malalts. Ambdues novetats van ésser ofertes a tot- hom, sense cap exclusió i sense cap rebuig interessat. En constatar això, hom sent alegria i agraïment, però, alhora, s'experimenta també la vergonya i la tristor en veure com en la història del cristianisme s'han aixecat tantes muralles i exclusions entre germans. El que és més greu és que tot això s'ha fet en ocasions en el nom del mateix Jesús.

Jesús va iniciar la seva missió adreçant-se als senzills i pecadors, es va moure principalment en la Galilea dels gentils, és a dir, dels pagans. Va recórrer pobles, de frontera incerta, entre el poble escollit i els altres pobles i religions. Jesús va començar per portar llum on altres pensaven que no hi havia res a fer davant la tenebra dominant. Ell, jutge de misericòrdia i de perdó, demanava tan sols un cor net i ganes de tornar a començar, criticant així la pretensió dels qui es pensaven saber-ho tot.

És possible que a vegades ens hem sentit identificats amb aquells pescadors cridats a participar en l'anunci de la Bona Nova. Sabem que no ho podem ser amb la forma irrepetible de les seves vides, però sí que ho podem ser en la nostra vida ordinària amb l'ardor del seu seguiment. Qui no sigui capaç de viure el Regne de Déu en el que és ordinari no li cal la il·lusió de poder fer-ho en les situacions extraordinàries. Les "benaurances", que escoltarem diumenge que ve, ens assenyalen el millor camí de la "conversió".

Sant Pau, en escriure a l'Església de Corint, segona lectu ra d'avui, apunta un dels possibles escenaris de conversió per a totes les comunitats cristianes: la superació de les divisions que trenquen la unitat de Crist. És un avís que té i tindrà sempre permanent actualitat, especialment en la "setmana de pregària per a la unitat dels cristians".