(Mercè Solé) Han estat uns dies a Roma, planificats fa molt de temps, per celebrar el jubileu dels treballadors, que s’ha escaigut, com no podia ser d’altra manera, pels vols de l’1 de Maig. Hi hem anat el Consejo Asesor del Departamento de Trabajo de la Conferencia Episcopal Española, del qual formem part els presidents de l’ACO, l’HOAC i la JOC, uns quants representants territorials -servidora, de Catalunya-,el director del Consejo, Antonio Javier Aranda i el bisbe que ens correspon, Mons. Abilio Martínez, que és el d’Osma-Sòria.
Impactats, de bon començament, per la mort del papa Francesc, de seguida ens vam deixar portar més aviat per l’alegria de l’encontre i, sobretot, per l’esperança que guia aquest jubileu. Crec que com hagués volgut Francesc, la tomba del qual vam visitar amb emoció, a Santa Maria Maggiore (amb emoció i amb el miracle de només mitja hora de cua). Certament la Pasqua va facilitar aquest trànsit del dolor a la confiança i l’alegria.
De fet ens van suspendre alguns dels actes previstos, entre ells la missa diumenge al matí. D’acord que l’hagués hagut de presidir el Papa, però tampoc no era imprescindible, o sigui que no ho vam acabar d’entendre. Vam viure un ambient de pre-conclave expressat sobretot per la quantitat de periodistes “caça bisbes i cardenals”, fins al punt que el bisbe que ens acompanyava va decidir amagar el pectoral per evitar els mitjans.
A la Porta Santa amb Cardijn
Nosaltres el Primer de Maig vam passar la Porta Santa, bo i afegint a les pregàries establertes, la pregària a Jesús Obrer, de Joseph Cardijn, la salutació del bisbe Xabier Gómez i algunes altres cosetes. A la Porta Santa havíem quedat amb Emilce Cuda, secretària de la Pontifícia Comissió per a l’Àmèrica Llatina, a la qual coneixíem per la seva col·laboració en les jornades d’Àvila. Emilce ens va compartir com és de difícil fer el dol per una persona tan propera i estimada pels seus col·laboradors enmig de la voràgine que representa Roma aquests dies i ens va explicar que els càrrecs de la cúria nomenats pel Papa han de desaparèixer i emmudir formalment en període de sede vacante.
El cert, però, és que si bé Francesc, per la seva simpatia, proximitat, claredat i sensibilitat social, va ser una figura que posava el treball i les persones més vulnerables al centre de la vida i de la vida cristiana, cal tenir present que aquest fil obrer és present al llarg de tot el pensament social de l’Església. Ho ha estat en papes tan diversos entre si com Joan Pau II, Benet XVI i el mateix Francesc. I confiem que continuarà ben viu i vigent, en un moment en què la desigualtat social, la pobresa extrema i la migració forçada creixen a tot el món.
Després de la visita a Sant Pere, vam fer un tomb pel Fòrum romà, on, com és tradició, s’aplegaven els sindicats italians, al matí amb contingut políticosindical i a la tarda amb una gran festa. Vam constatar l’impacte del papa Francesc en els sindicats, perquè va ser recordat a la concentració amb un video aclamat per tothom.
Visita al “nostre” Dicasteri
Divendres al matí vam poder visitar el Dicasteri per a la Promoció del Desenvolupament Humà Integral, on ens van rebre la germana Alessandra Smerilli, secretària del Dicasteri, junt amb tres dels seus col·laboradors. Un dicasteri que ha posat al centre de la seva activitat pastoral l’escolta. L’escolta de la realitat social que envolta les Esglésies locals de tot el món. Una escolta de vegades formal, a través de les visites Ad Limina, i encara més sovint, informal, a través dels viatges dels seus treballadors (estan certament molt disponibles per a tothom qui els ho demani), a través de visites com la nostra, de correus electrònics, del que convingui. I és que la tasca del Dicasteri té tres eixos: l’escolta, la reflexió i l’anàlisi i el retorn al conjunt de l’Església d’aquest coneixement adquirit, acompanyat d’orientacions pastorals. Entre els seus analistes, a tot el món, n’hi ha de cristians, i n’hi ha que no en son. Busquen l’excel·lència i busquen també el treball en xarxa, cosa interessant en un moment d’afebliment de molts organismes internacionals.
En la visita a Àvila d’Emilce Cuda i Alessandra Smerili ja ens van expressar que el fet que una Conferència Episcopal compti amb un Departament del Treball és un fet poc comú i un model a estendre.
Vam parlar també d’aquesta espiritualitat dissociada de la vida quotidiana i del treball, que no és reflex de l’Evangeli de Jesús, però que continua molt present a l’Església.
Va ser molt estimulant per tots nosaltres.
En contacte amb els sindicats i amb les ACLI
Vam participar, convidats pel Dicasteri, en unes jornades organitzades per les ACLI (Associazioni Cristiane Lavoratori Italiani), amb el títol El món del treball, lloc d’esperança. És un lloc d’esperança perquè és un lloc de creixement de la persona, de relacions, dolors, alegries, creativitat... Un lloc de vida i d’experiència de Déu.
Al llarg de tota la sessió vam gaudir de l’art de Mauro Pallota que va anar dibuixant en directe tot un mural amb la figura del Papa Francesc, tirant-nos des dels núvols avions de paper amb els valors fonamentals del treball.
En la primera part vam gaudir de dos panells d’experiències en connexió amb tot el món per compartir aspectes diversos del treball: des de la formació professional fins a l’impacte de la Intel·ligència artificial. La segona part va consistir en una molt interessant taula rodona amb els màxims responsables dels tres sindicats més grans d’Itàlia, el president de les ACLI i el teòleg Bruno Bignami, professor de teologia moral i responsable dels temes socials de la Conferència Episcopal Italiana.
A Espanya moren cada dia dues persones per accident laboral. I van in crescendo. A Itàlia ja en són 3 els morts diaris. I per això la salut i la seguretat en el treball van ser els protagonismes de les concentracions del Primer de Maig i de la taula rodona. I la necessitat de tornar a posar la persona en el centre, i no pas l’economia, i de contemplar la realitat des de la complexitat i no pas des de la simplificació, les dues principals “receptes” de la taula rodona. Tot, molt i molt interessant. Si us hi veieu amb cor i coneixeu força llengües, podeu seguir-ho aquí.
Després de tot plegat, només ens va quedar l’emotiva visita a la toma del papa Francesc. Que siguem dignes continuadors de la seva manera de viure la fe i l’esperança.
