(Jaume Duch) L’Evangeli parla de qüestions que a tots ens interessen i susciten la nostra curiositat, com saber el dia i l'hora de la fi del món. Avui els companys de Jesús s'interessen especialment a saber el nombre dels qui se salvaran: seran molts o pocs? Jesús, corn pot apreciar en la seva resposta, no és gaire partidari de satisfer aquest tipus de curiositat. Ell es fixa, més aviat, en la necessitat d'estar preparat davant d'aquests esdeveniments, i deixar per a Déu les característiques que han de tenir els "acollits i els exclosos".
El text que Lluc ens proposa avui es pot considerar com un avís davant la perillosa seguretat que manifesten, a vegades, els qui creuen seguir correctament Jesús. La sorpresa no ve per saber el nombre dels salvats, sinó més bé de descobrir qui són els exclosos. Aquests poden ser els pretensiosos que es veuen a si mateixos corn uns "privilegiats" però de fet no han respost amb les seves vides a la invitació de Déu. Aquests, més enllà dels seus possibles títols,
pot passar que, a l'hora de la veritat, el Senyor els digui: "No us conec, no sé qui sou." Llavors no podran apel·lar haver "menjat i begut en la taula del Senyor". Potser descobriran massa tard que ell no ha compartit mai les seves idees, les seves seguretats i la vida mesquina, la vida dels qui creuen que Déu pensa com ells, i no al revés.
El que eixampla el cor, no obstant, és saber que Jesús amb la seva vida, mort i resurrecció, ha ofert a tots un missatge universal de salvació. Aquesta perspectiva és un clar desmentit contra els integrismes i les mentalitats elitistes i excloents. La generosa oferta de salvació de Jesús no s'ha de confondre, pero, amb una rebaixa i amb un descompte a l'hora de l’esforç per ser fidels a Jesús. L’Evangeli parla, inesperadament, d'una "porta estreta" que ningú té dret a engrandir ni a suprimir. L’únic pas autoritzat serà el del compromís personal i la decisió de prendre's seriosament les exigències de l'Evangeli.
Passar per la porta estreta vol dir lluitar per eliminar de nosaltres tot el que obstaculitza l'entrada al Regne de Déu. Cal estar convençut que l'entrada no es qüestió d'inscripció ni de pràctiques, sinó d’estimació i que l'estil per passar-hi és el de la discreció i la humilitat. I, a més, cal alegrar-se perquè la invitació de Déu a passar-hi s’estén a tots els homes de bona voluntat. És, segurament, allò de “els últims esdevindran els primers". Tot està posat sota la la perspectiva de l’estimació. Tant l'horitzó immens com la porta estreta, tant el banquet universal corn la dura exclusió.
Sols en quedaran a fora els qui han rebutjat entrar per la porta de l'amor. Cal no equivocar-se: una porta estreta no vol dir una porta tancada, sinó tan exigent corn ho és l'amor vertader.
