Nadal

(Jaume Duch) Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa. Nadal proclama la proximitat humana de Déu. Un any més arriba a nosaltres la bona nova: Déu es fa home per tal que els homes participem, per gràcia, de la seva vida divina.
Aquesta és una festa plena de sentit i de llum per als creients. Ens hi acostem festivament pel camí de les metàfores i de la poesia, no tenim altra possibilitat per fer-ho quan el misteri s'apropa a la nostra petitesa. Si una cosa queda clara, pero, és que enmig de la nostra grisor les relacions de Déu amb els homes prenen sentit gràcies al seu amor. L'amor és el fonament i la raó de tot, de tal manera que podem esperar morir en pau en les mans que ens ha mostrat que ens estima, més enllà dels nostres merits.

Ho dèiem diumenge passat: gràcies a l'encarnació del Fill de Déu, els homes mai més estarem sols en aquesta terra. La història sovint no és benèvola amb els humans, cal saber, però, que Déu no es fa mai enrere de les seves promeses. Ell, en Jesús, ens ha fet els seus fills i ens estima per sobre de tot com un pare i com una mare.

En les celebracions litúrgiques d'aquests dies surten poèticament uns pastors que van viure una experiència símbol del que nosaltres som convidats a creure i viure. Aquella nit, ells que no esperaven veure cap resplendor ni sentir cap missatge engrescador en el cel, la proximitat de l'amor de Déu els va sorprendre perquè els va arribar per camins d'inesperada senzillesa.

Nadal ens obliga a revisar idees i imatges que habitualment hem fet nostres sobre Déu, però que ens impedeixen apropar-nos al seu veritable rostre. Nosaltres el volem fort i poderós, majestuós i omnipotent, ell en canvi se'ns ofereix en la fragilitat d'un infant nascut en la més absoluta pobresa. Aquest Déu, si badem, ens pot decebre.

No és precisament aquest Déu proper el que els homes i les dones necessitem ben a prop nostre? No és aquesta proximitat el que millor revela el veritable misteri de l'amor de Déu? És cert que podem cercar Déu en la pregària, en el silenci i en la constant superació del nostre egoisme, però Déu ens mostra per Nadal que se'ns pot fer present de totes les maneres, fins i tot en el més ordinari i comú de la vida: pot ésser trobat en les llàgrimes d'un infant, o en la soledat d'un ancià. En el fons de qualsevol ésser humà podem descobrir la presència d'aquest Déu, que ha volgut encarnar-se veritablement en la nostra humanitat.

Aquesta és la fe de Nadal, expressada magníficament per sant Pau, en dir: "Crist, malgrat la seva condició divina, va prendre la condició de servent, fent-se un de tants i presentant-se senzillament com un home." Amics, amigues, de cor us desitjo un Bon Nadal.