(Mercè Solé) L’altre dia vaig comentar en aquest mateix blog l’article que l’Antoni Puigverd havia escrit a La Vanguardia, en què tractava la qüestió de la migració. De fet quan vaig llegir el seu article, em va semblar que ell obria la porta a l’acceptació d’alguns dels arguments que tanta gent utilitza per catalogar la migració de causant de múltiples dels nostres problemes. La meva reacció va ser escriure aquest comentari que us deia, i el vaig enviar a l’autor.
Va tenir l’amabilitat de respondre precisant algunes qüestions. Jo només voldria dir que de cap manera de la trajectòria d’aquest escriptor se’n pot despendre una actitud xenòfoba. I de fet algunes de les coses que condemno en el meu article me les va suggerir el text, però de cap manera les afirma ell taxativament, però sí que les pensa molta gent.
Ell comenta que el tema de fons del seu escrit és la preocupació per l’ús del català. En això estem d’acord. Un dia ja entraré en una qüestió que sé que és controvertida, només voldria dir que, si més no dins l’Església, no em sembla gaire intel·ligent separar dràsticament la litúrgia en català de la litúrgia en castellà, si no és que volem crear una compartimentació lingüística que no ajudarà a l’estima i a la comprensió mútua. Caldrà fer concessions per part de totes les comunitats lingüístiques, perquè tots els participants de la litúrgia s'hi sentin reconeguts, però avui, amb els mitjans tecnològics de què disposem, és molt més fàcil que anys enrere. Crec. Amb bona voluntat.
