(Jaume Duch) El cinquè diumenge de Quaresma ens permet veure Jesús com el Senyor de la vida. Ell, en la resurrecció de Llàtzer, malgrat aviat seria crucificat, va anunciar que pot obrir també tots els nostres sepulcres i ens en pot fer sortir.
Sensibilitzats com estem per les morts injustes causades cada dia per la perversitat de les guerres, que comporten migra- cions i morts absurdes en les aigües fosques del mar, hem de fixar-nos en el tema central del relat evangèlic d'avui: la resurrecció de Llàtzer, la victòria, per amor, de la vida sobre la mort.
Les llàgrimes de Marta i Maria van provocar les llàgrimes i l'acció de l'amic, Jesús. El plor, i la seva resposta, posaren de manifest la dimensió humana i divina de qui, essent Senyor de la Vida, no accepta la pèrdua dels homes i dones que estima.
Tot batejat pot dir-se: la resurrecció dels morts és un punt central de la meva fe, perquè és quelcom que té un impacte im portant en el meu camí; perquè incideix de manera determinan en l'orientació que dono ara a la meva existència, i a les opcions que he de prendre. El creient reconeix així la senyoria de Déu no perquè ha de morir, sinó perquè, per Jesús, està cridat a ressuscitar.
De l'Esperit que vivifica, en parla Pau en la carta adreçada als romans, i diu així: "Si habita en vosaltres l'Esperit d'aquell que va ressuscitar Jesucrist d'entre els morts, també a vosaltres us donarà la vida." Aquest Esperit el vam rebre en el nostre baptisme, ens allibera de la caducitat natural, i fa passar l'alè de la vida definitiva pel nostre interior.
Els creients sabem que un dia hem de morir, i que mentrestant, hem de morir també en moltes coses: al pecat, a la llei, a una praxi egocèntrica, a la desesperació, i a tot el mal als altres. Estarà bé, però, a més, tenir ben present el camí pel qual l'Esperit ens permet ara gaudir de la vida, i poder arribar a gaudir de la vida definitiva. Aquest camí és el que Jesús va seguir: l'entrega, per amor, per la salvació de tots. Si ara aprenem a conviure amb Jesús la seva mort, aprenem, també, a conviure la seva resurrecció. En Crist no es poden separar mort i resurrecció.
Entenem el compromís cristià com una proclamació en favor de la vida? Com una lluita al servei de la vida de tothom? Revisar i renovar el nostre compromís cristià en tot el que fem és donar gràcies a Déu per la vida que Jesús anuncia i ens co munica.
Un poeta de l'esperança, M. D. Turoldo, diu que conviure ja des d'ara amb la "mort i la resurrecció" de Jesús és reconèixer que: "La mort és passar el llindar de la porta, per sortir al sol".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.