(Jaume Duch) Prou sabem que la cobdícia ha fet mal a moltes persones al llarg de la història passada i continua motivant les crisis que normalment pateixen els més febles del mon. Les paraules de Jesús, a l'Evangeli d'aquest diumenge, posen de manifest el problema de la cobdícia que d'alguna manera ens pot afectar a tots.
Amb la crítica a l'home ric a qui anomena "neci", Jesús afirma que l'afany de poder que donen els diners és irracional i, ben sovint, porta a prendre decisions que ceguen els homes fins a l'extrem que perden de vista el que és més evident: que el poder econòmic no és una assegurança a tot risc en què confiar, ni pot assegurar la durada de la vida a ningú.
No s’hauria mai de menystenir la importància dels desitjos en la vida, dels quals ningú s'escapa. El desig es un mecanisme que ve de dins de la persona i ens acompanya sempre movent-nos a fer, o a no fer, coses segons el propi interès. Jesús va rebutjar fer d’àrbitre entre dos germans que es barallaven, com passa sovint, pel desig d'una herència. Ell ha vingut, més aviat, per fer-nos descobrir que Deu ens estima i per donar-nos el manament de l'amor fratern, i no pas per dir qui té la raó entre els que es destrossen per aconseguir el guany d'una herència,
Ell ens ajuda a compartir, perquè en darrer terme ens ha fet saber que un dia serem jutjats per la vida que hem viscut. Se'ns preguntarà: què n'has fet, de la teva vida?, en què l'has empleada?, quina orientació li has donat? L’home ric, de qui parla l'Evangeli, és un neci perquè ha esguerrat clamorosament la seva vida.
Cal estar alerta i ser "previsors". Cal pensar mes enllà "d'aquesta nit". No es tracta d'engrandir possessions, del que es tracta es d'engrandir l'horitzó de vida orientant com cal els desitjos. Jesús no va condemnar la riquesa, senzillament va censurar a qui de la riquesa en fa un ídol. El mestre no ensenya el menyspreu dels béns terrestres, el que fa és convidar-nos a superar-los fugint de la niciesa de sostenir que la vida dels homes es mesura segons la quantitat dels béns adquirits. La seguretat no ve del que hom acumula en la vida, sinó dels valors sobre els quals ha plantejat la pròpia existència. La fidelitat al Regne de Déu porta a deixar el futur en les mans de Déu i a compartir el que hom té, amb qui li falta de tot.
Podem dir que la cobdícia fa més pobres les persones humanes ja que les fa inhumanes. La cobdícia cega, i per consegüent, apaga l'única llum capaç de fer mes clara la nit que ve, inevitable i definitiva.
