(Mercè Solé) Acabem de finalitzar la quarta temporada del programa de ràdio “Llevat dins la Pasta”. És un programa breu, de vint minutets, que sol consistir en una entrevista que s’emet cada dimecres com una secció del programa “Sense distància”, dirigit per Ignasi Miranda.
És com una mena de miracle. Portem 168 programes, en quatre temporades, que preparem entre uns quants militants de moviments diversos de la Pastoral Obrera. En tenim alguns de professionals. D’altres hi participem des del voluntarisme. Ningú, és clar, no cobra res.
Certament és un miracle que no perdem el ritme, que ens posem d’acord sobre les línies de fons del programa, busquem i contactem els convidats i convidades, elaborem els guions i en fem la locució, a Ràdio Estel, ben acompanyats pels excel·lents professionals d’aquest mitjà. També és un miracle genys menyspreable que aconseguim fer front a les despeses que genera: la ràdio costa diners. Però certament el resultat val molt la pena.
No sé si aconseguim arribar a gaire persones. La nostra audiència segur que és modesta. Però sí que tot plegat presenta molts aspectes positius:
- És una mena d’aparador de l’esperança feta realitat, petiteta com una llavor minúscula. Però constant i variada: hi ha un gran nombre de persones i d’entitats, i de grups ben diversos, treballant per un món més just, batallant contra el canvi climàtic, denunciant la marginació, acompanyant persones. Grups que reflexionen i actuen amb voluntat transformadora. De totes les edats i procedències. No són pas tots de la Pastoral Obrera. Ni tan sols cristians. Nosaltres compartim militància i hi estem connectats d’una manera o altra en aquest espai que el papa Francesc anomena “perifèries”, que és per on ens sentim cridats a moure’ns i a viure l’Evangeli. El programa aporta visibilitat a aquest col·lectiu i contribueix a posar-lo en valor.
- I encara més important, és una bona manera de fer presents realitats que romanen amagades i ens ajuda a explicar -i a explicar-nos a nosaltres mateixos- que molts treballadors viuen en una precarietat insultant, que els accidents de treball existeixen, que viure i treballar aquí després d’un procés migratori és dur, per no dir duríssim; que si els serveis públics (educatius, sanitaris, socials, d'habitatge) no funcionen molta gent en paga les conseqüències amb la seva vida i el seu futur; que moltes dones continuen vivint una doble marginació en primera persona. I, per descomptat, les dificultats del dia a dia.
- També parlem de tant en tant de la vida dels moviments de la pastoral obrera: de la JOC, la GOAC, l’ACO, dels religiosos i religioses en barris... És un bon exercici per tractar de fer entenedor el nostre missatge i per millorar la comunicació amb persones que potser no n’han sentit a parlar mai o tenen sensibilitats molt diferents.
Us animem, doncs, a escoltar el programa, que s’emet per ràdio Estel els dimecres una mica abans de les 18,30, just abans de retransmetre les vespres des de Montserrat. També el podeu escoltar per Ràdio Estel a la carta (heu de buscar el programa “Sense distància”) o, com a secció independent, directament als Podcast de Ràdio Estel, a la plataforma Spotify o a la plataforma Ivoox. Aquí podeu trobar tots els programes emesos.
Grups
