(Jaume Duch) La tradició cristiana considera la multiplicació dels pans i dels peixos que va tenir lloc a Galilea com el signe d'anticipació del sagrament de l'Eucaristia que començar en el sant sopar de la vigília de la passió, sagrament que perdura en el temps per la nostra salvació.
Del text de l'Evangeli d'avui captiven les paraules de Jesús, quan va respondre als deixebles que volien treure's de sobre la gentada famolenca que els seguia tothora. Ells li demanaven que els acomiadés. Voler acomiadar els que són molestos és una praxi coneguda, i que tristament fa pensar en les víctimes de les guerres d'avui dia a l'Orient Mitjà. Jesús va sorprendre els apòstols amb una sortida de les seves, els va dir: "Doneu-los de menjar vosaltres." El projecte de Jesús no es l'exclusió, l'allunyament dels que fan nosa, sinó el compromís i la corresponsabilitat amb els qui necessiten ajuda: "Ell, prenent els cinc pans i els dos peixos... els va partir i els donà, perquè els servissin a la gent."
L’Eucaristia no és compatible amb una taula reduïda, sinó que implica una taula que s'allarga per a tothom qui té fam de reconeixement, d'amistat, de justícia, de perdó... l'Eucaristia no pot quedar reduïda tan sols a un acte de pietat privada. No es pot rebre el cos de Crist i acomiadar els qui ens incomoden. No és possible "combregar" amb Déu, i "prendre distàncies" amb el pròxim que, com nosaltres, fa el seu camí tentinejant.
Seria una decepció acostar-nos a rebre Jesús sense alimentar-nos del seu amor universal. Seria trist no adonar-se que l’exigència de "la comunió" demana abandonar l'individualisme excloent com a norma de vida. Seria un error cercar una salvació personal, secreta i quasi clandestina quan, en un bon exercici de la gramàtica eucarística, la salvació va sempre acompanyada de l'adjectiu "junts".
La pregària eucarística dels diumenges és per tots un moment central i prioritari. No ens podem distreure quan diem que "és bo, just i necessari agrair Deu per la vida, per la creació sencera, pel regal que és Jesucrist". La celebració del diumenge és el moment més adient per respirar enmig dels neguits i dels treballs que hi ha en el viure de cada dia.
Celebrar l'Eucaristia és reviure el Sant Sopar que Jesús va celebrar amb els seus deixebles el vespre abans de la seva mort. Cap explicació teològica, cap disposició litúrgica, cap devoció interessada ens ha d'allunyar de la intenció original de Jesús. Si ens preguntem: què es el que Jesús volia deixar gravat per sempre en nosaltres? Cal respondre: volia encomanar-nos el seu desig de fraternitat universal, en la taula del Regne de Deu. L’Eucaristia ens fa viure, ja des d'ara, l’esperança d'arribar a gaudir fraternalment la festa definitiva que esperem.
