(Jaume Duch) Moltes pàgines de la Bíblia parlen de la providència de Déu guiant el seu poble en les circumstàncies difícils de la seva història. Ningú, però, com Jesús, ha parlat de la providència de Déu amb el to de tendresa que ell va fer servir. Quan Jesús parla del Pare, se li nota la immediatesa i l'escalfor de la intimitat que ell manté viva amb el qui anomena "el meu Pare i el vostre Pare". Jesús, quan parla, transmet la seva experiència d'home feble davant dels poders del mal però està segur, malgrat tot, perquè s’ha abandonat a les mans del Pare.
Les primeres generacions cristianes van tenir, durant algun temps, la sensació que el Senyor ressuscitat que havia anunciat i promès el seu proper retorn gloriós ja tardava molt. Ells es van veure obligats a plantejar-se una qüestió fonamental: Com mantenir viva l’esperança? Corn sortir de la possible frustració, del cansament, o del desànim davant la tardança? Aquesta és una qüestió que avui encara té actualitat per a nosaltres. Després de vint segles de cristianisme, a vegades ens sentim insegurs i mancats de confiança, no sabem cap a on girar-nos.
El text evangèlic d'aquest diumenge no s'ha d'escoltar pas com una amenaça, tot el contrari, Jesús demana al seu "petit ramat" que no tingui por, perquè la seva debilitat humana està compensada pel favor i la protecció del Pare celestial. El fet més important és que Déu es un Pare que ofereix a tots la possibilitat d'accedir al Regne. L’única cosa que han de mantenir viva és una actitud de vigilància i responsabilitat, defugint el pessimisme i la despreocupació. L’espera vigilant és el tema de les tres petites paràboles presentades avui.
Tres punts a tenir en compte: els criats que esperen en la nit; la vinguda inesperada del lladre; l'administrador diligent. Cal mantenir l'atenció quan la nit sembla que no s'acaba mai. L’esperança sols se sosté viva quan hi ha una mentalitat de gent en viatge: "Tingueu cenyida la cintura i enceses les llànties". La consciència clara "dels perills que ens amenacen" per evitar fer tard a la trobada decisiva amb el Regne que arribarà d'imprevist. Una fidelitat constant i una gran cordura que es manifesta a adoptar la postura més adient davant de la diversitat de circumstàncies; a interpretar els canvis; en el coratge de donar respostes noves a problemes que ja no són els d'ahir.
El tema de l’esperança s’entrellaça, segons la segona lectura d'avui, amb el tema de la fe. El creient, segons el seu retrat, es pot definir corn una persona que veu l'invisible; posseeix el que no té; aposta sobre l'impossible; hereta acceptant perdre; és nostàlgic del futur que vol, i habita segur en la provisionalitat. El creient sols té confiança en Déu, el Pare de Jesús.
