Deu joves, deu entrevistes

L'equip de Pastoral Obrera del bisbat de Sant Feliu, en vista que constatàvem que nosaltres (un nosaltres ampli, que engloba Església, bisbat, parròquies, moviments... i comprén també moltes entitats i associacions) cada cop estem més allunyats dels joves, ens hem animat a aproximar-nos-ni bonament. Ho hem fet senzillament per escoltar com es plantegen la vida. Hem preparat una llista de preguntes sobre qüestions molt generals (família, feina, autonomia, expectatives, desitjos, visió de la vida...) i hem demanat a deu joves que ens ho responguin. Ho hem fet procurant que hi hagués diversitat, però sense cap pretensió de representativitat sociològica. Senzillament són persones conegudes, poc o molt, de l'equip, no necessàriament cristianes i una majoria residents al Baix Llobregat. Des dels 15 als 36 anys.

Ha estat un molt bon exercici, acollit amb generositat pels joves. Una de les entrevistes, amb en David, ja la vau poder llegir dilluns passat. Les altres s'han fet en video. En video casolà, editat i realitzat amb mancances. Us recomanem que visiteu el nostre canal de youtube, on podreu conèixer en Yesteen, la Nanda, en Cisco, la Noa, en Jordi, la Sara, en Roger, l'Helena i la Maria.

Haver fet aquestes entrevistes té una triple finalitat. D'una banda, connectar amb els joves i crear aquest espai de diàleg on s'expressin tal com raja; d'una altra escoltar què diuen i reflexionar-hi per veure com podem orientar la nostra tasca pastoral en la línia de la JOC i, encara i sobretot, intentar que aquesta reflexió sigui compartida amb ells i entre ells. O sigui convidar-los presencialment a conèixer-se i contrastar opinions.

La connexió amb els joves ha funcionat i la reflexió sobre el tema es farà aquest dissabte vinent, 25 de febrer, d'acord amb aquest programa. Tots i sou convidats i us hi podeu inscriure aquí. El tercer dels objectius es farà abans de final de curs. Ja us en farem cinc cèntims.

Del diàleg amb els joves se'n poden ressaltar unes quantes coses:

• la diversitat de situacions (viure la immigració, per exemple, situa els problemes en una altra perspectiva);
• alguns clixés es desmunten (per exemple l'ús de les xarxes socials);
• la dificultat amb l'habitatge fa que cap dels joves entrevistats, en el moment de fer-los l'entrevista, pugui viure amb la seva parella (bé, una persona viu acollida amb el seu marit a casa d'uns familiars, i dormen al menjador, sense cap intimitat). Cap d'ells no pot viure sol, ha de fer-ho o amb la família o en un pis compartit;
• viure en parella, tenir fills, formar una família, no ha estat precisament la necessitat més expressada;
• el paper de les activitats de lleure infantil com a introducció al món del treball per part de molts joves;
• la constatació que conceptes importants per a generacions més grans no els resulten significatius
• els joves entrevistats viuen la seva situació amb relativa pau
• la falta de prejudicis envers l'Església, malgrat la negativitat de tot plegat.
• la recerca d'espiritualitat i el sentir-se acompanyats... en espais terapèutics.

En fi, i moltes més coses. Escoltar-los és un bon exercici per véncer el pessimisme.